A proposta de la Delegació per a Amèrica Llatina de l’AICE, els alcaldes de Rosario (Argentina), Montevideo (Uruguay), Curitiba (Brasil), León (Mèxic), la Vicealcaldessa de San José (Costa Rica) i la Secretària General de l’AICE, es van donar cita el passat dimarts 26 de maig per a intercanviar i compartir solucions per fer front a la propagació de la COVID-19 i els seus efectes sobre la població. Les cinc ciutats van donar mostres de la seva alta capacitat d’adaptació al nou escenari, la creativitat dels seus equips i del seu rol com a agents educadors en la sensibilització de la ciutadania i l’articulació de sinergies. Totes elles estan demostrant que les seves actuacions van ben encaminades, ja que els índexs de contagis en la majoria d’aquestes ciutats són més baixos que la mitjana nacional als seus respectius països.

El diàleg va estar coordinat per Rogelio Biazzi, Coordinador General del Gabinet de Rosario. Algunes de les iniciatives que van compartir: el treball realitzat per la ciutat de San José amb les persones sense sostre, durant el seu confinament en hotels per a millorar la seva situació general. La Vicealcaldessa, Paula Vargas, va informar que es van dur a terme accions tant en l’àmbit de la salut, en molts casos deteriorada pel consum abusiu de substàncies, com en la recuperació personal, mitjançant accions formatives de cara a la seva reinserció.

L’Alcalde de Montevideo, Christian di Candia, va explicar que en punt àlgid de la pandèmia es van preparar més de 26.000 paquets alimentaris, que també incorporaven llibres, entenent que la cultura també és un dret. Posteriorment, i per a rellançar l’economia local, es va substituir aquests ajuts directes per xecs intercanviables en comerços de proximitat. La cultura va ser un dels sectors que abans es va ressentir de la situació de confinament, i probablement serà un dels que tardi més temps a recuperar-se. Per aquest motiu, l’Ajuntament de Montevideo ha destinat l’equivalent a un milió de dòlars per a afavorir la continuïtat de la programació cultural, sigui per streaming, televisió o altres mitjans. En política d’habitatge, es va dur a terme una campanya d’ajudes antidesnonament que va beneficiar a unes 500 persones i es van reforçar els protocols contra la violència de gènere, articulant nous canals de denúncia.

Pablo Javkin, Alcalde de Rosario, va parlar de la reactivació de la indústria local per la producció de sistemes de seguretat, evitant dependre de les importacions, i va subratllar l’interès de l’ajuntament per mantenir aquests vincles un cop finalitzi la pandèmia. Rosario, a més, ha fet un mapatge i ha articulat una xarxa per a donar assistència a les 218.000 persones de la tercera edat del municipi. S’han establert acords amb els comerços per evitar que les persones grans hagin de sortir de casa a comprar i s’han habilitat 6 refugis per a evitar contagis, alguns d’ells equipats amb horts urbans recreatius. L’alcalde va comentar que ha celebrat reunions amb el consell infantil per a conèixer de primera mà com estan vivint el confinament els més joves. Donada la suspensió temporal de les fires i els mercats, una altra iniciativa de Rosario, fires verdes, està relacionada amb la creació d’un portal on venedors i emprenedors de l’economia social publiquen els seus productes i serveis perquè les persones interessades hi puguin contactar i pautar les vendes i les entregues sota les condicions d’higiene i seguretat vigents. La situació de confinament ha generat un augment del comerç electrònic, i per aquest motiu el municipi ha desenvolupat l’aplicatiu “aparadors en xarxa”, per a facilitar les transaccions econòmiques entre compradors i venedors locals, sobretot per al sector de la restauració, lliure de comissions.

Rafael Greca de Macedo, Alcalde de Curitiba, va compartir la iniciativa Curitiba Lee, un aplicatiu que permet accedir a més de 200 llibres en línia tant d’autors de la literatura universal com locals. La ciutat és responsable d’una xarxa de més de 400 escoles públiques i per tant s’han desenvolupat continguts tant per la seva difusió per televisió com per internet perquè els alumnes avancin en la seva formació. Curitiba també ha invertit grans esforços en la informació a la ciutadania i el desenvolupament d’un sistema de consulta mèdica virtual per a evitar contagis i activar la detecció i tractament de les persones infectades.

Héctor López Santillana, Alcalde de León, va destacar que el municipi ha treballat en col·laboració amb les universitats i centres d’investigació en l’articulació d’esforços i en la construcció de possibles escenaris per evitar posar en marxa polítiques reactives. També s’ha treballat en la identificació de les zones de la ciutat amb un risc més alt de contagi i de les poblacions més vulnerables de manera que el municipi demostri el seu compromís com a Ciutat Educadora. Per aquest motiu, León ha preferit dur a terme polítiques educadores i no polítiques coercitives i punitives. La informació i la comunicació són claus en aquest sentit. L’alcalde va comentar que s’ha reunit periòdicament amb tota classe de grups, ja que tots han de ser part de la solució, com el Consell de la joventut, els diversos barris i districtes, personal docent i sanitari, representants empresarials i sindicals i veïns i veïnes. Confia en el fet que aquesta contingència els enforteixi com a societat. Sobre l’educació formal, opina que hi haurà un canvi de paradigma que obligarà a repensar els continguts i mètodes de formació a les noves generacions. Serà necessari reforçar la capacitat per adaptar-se a les circumstàncies d’un món canviant, i les famílies s’hauran d’involucrar més en la formació dels seus fills. Com a iniciativa a destacar, i tot i que moltes persones encara no tenen accés a la tecnologia, es va presentar el programa León Aprèn, una plataforma virtual per a afavorir l’aprenentatge de noves habilitats i eines tecnològiques per a l’estudi i el treball a distància.

Valdrà la pena dedicar una segona trobada a resoldre alguns dels dubtes que es van plantejar amb relació amb el retorn a la “nova normalitat”. Preocupa l’impacte d’aquesta situació en els més joves i el reforç psicològic necessari per a compensar aquest període d’aïllament físic i hiperconnexió digital que està derivant, en alguns casos, en percebre els altres com una possible amenaça o símbol de perill. Un altre dels interrogants que es plantegen té a veure amb com s’haurà de repensar l’espai públic després de la pandèmia, tenint en compte el seu rol en la construcció col·lectiva, en la que tant hem treballat les Ciutats Educadores. Un altre tema a profunditzar en una nova trobada és com educar i avançar cap a un consum i producció responsable i cap a la creació de mercats laborals sostenibles.

Un agraïment sincer a les cinc ciutats i els seus líders per compartir amb nosaltres aquest temps i les seves experiències i aprenentatges.