Vostè diu amb orgull que ha nascut i crescut a Vitòria. Quins són els trets característics d’aquesta ciutat?

És una ciutat molt especial. Una ciutat que, per la mida que té, també és una gran comunitat i et permet sentir que en formes part. No és pas que ens coneguem tots, però si que és veritat que té un sentiment d’identitat i de pertinença molt fort. Jo he crescut aquí, hi he fet la meva vida i ara tinc l’orgull de ser-ne l’alcalde.

És una ciutat amb innombrables possibilitats per gaudir de la naturalesa dins i fora de l’àrea urbana.

És una ciutat còmoda, accessible, de mida mitjana, en la qual és fàcil moure’s a peu, amb bicicleta o amb transport públic. És una ciutat referent en matèria mediambiental: hem estat designats European Green Capital 2012 i Ciutat Verda Global 2019.

Un altre aspecte molt valorat és que és una ciutat de serveis de qualitat, entre els quals hi ha una oferta àmplia i assequible de serveis públics i dels quals els centres cívics són el seu gran referent.

També és una ciutat amb un gran patrimoni històric, el millor exemple del qual són el nucli medieval i la gran quantitat de palaus i edificis històrics amb què comptem.

I no em puc descuidar de la nostra indústria, que no solament és la base de l’economia de la ciutat, sinó que, a més, li infon caràcter i ha deixat una empremta important en la nostra identitat i en la història de molts dels nostres barris. Un barris que van sorgir i créixer amb aquesta indústria.

Des de la seva doble mirada com a alcalde i com a sociòleg, quins són els principals desafiaments que afronta la seva ciutat? Quines són les línies d’acció davant aquests desafiaments?

En bona part, són reptes compartits amb el conjunt del planeta, per bé que amb unes característiques pròpies, perquè la nostra ciutat té uns trets que la fan especial. Possiblement el principal repte que vivim com a ciutat i com a planeta és el de la crisi climàtica i tot el que aquest fet implica pel que fa a canvis en la nostra manera de viure, però també ho són la cohesió social o l’envelliment, entre d’altres.

Vivim canvis en el model productiu i adaptacions importants en la indústria, especialment la de l’automoció, pilar de la nostra indústria. Per aquest motiu, a l’Ajuntament treballem en estreta col·laboració amb les empreses de la ciutat facilitant les seves estratègies d’adaptació amb les eines que tenim com l’urbanisme o la millora dels polígons industrials, però també apostant per crear un ecosistema per a la innovació, amb un projecte com el Mobility Lab. En definitiva, volem ser aliats de les nostres empreses perquè continuïn creant feina de qualitat a la ciutat

Un altre repte és el del model energètic, l’energia que fem servir per moure’ns, a les cases i en el sector econòmic i productiu. En aquest sentit, hem de fer un canvi molt important en la millora de l’eficiència energètica, en l’ús de fonts renovables i en la creació d’embornals de CO₂ que ens permetin aconseguir la neutralitat en carboni, clau per mitigar els efectes del canvi climàtic. A  l’Ajuntament, hem engegat alguns projectes importants, com l’SmartEnCity de Coronación, que millora l’eficiència energètica dels habitatges en aquest barri històric barri de la ciutat, i també impulsem les comunitats energètiques o fem la instal·lació  de led en l’enllumenat públic. Encara que, segurament, el projecte estrella és la participació en la missió europea de les 100 ciutats neutres en carboni amb vista a l’any 2030, un projecte ambiciós i il·lusionant que ens pot ajudar a ser molt més ràpids en tots aquests canvis.

La mobilitat urbana, tant la nostra com la de la resta de ciutats, viu canvis importants, que van en la direcció de reduir les emissions de CO₂, de l’electrificació, de potenciar la mobilitat activa o d’impulsar el transport públic descarbonitzat i d’alta capacita. Per afrontar aquests canvis, a Vitòria millorem la nostra extensa infraestructura ciclista, que ja és de més de 170 quilòmetres, A més, continuem millorant i ampliant les zones per a vianants i apostem pel transport públic elèctric i d’alta capacitat. És el cas del tramvia, amb el ramal que va a la universitat, inaugurat en 2020, o el de Salburua, ara en obres i que estarà en funcionament a la primavera del 202, o la implantació del BEI, el bus elèctric intel·ligent que cobreix la línia perifèrica amb un sistema més ràpid, segur i sostenible

Un altre dels grans reptes que afrontem és el de la cohesió social. Vitòria és una ciutat cohesionada, però hem de continuar fent  esforços perquè aquesta cohesió es mantingui i millori. Per fer-ho treballem en valors com els de la convivència, la igualtat, la diversitat o els drets humans. Cal tenir present que tenim una alta qualitat de vida i un bon nivell de serveis públics, a més d’un model econòmic sòlid. Això ajuda al fet que la ciutat avanci de manera compassada, sense deixar ningú enrere. La cohesió és un dels trets que defineix la societat vitoriana i basca, la qual, amb les seves mancances, és una més igualitàries i cohesionades del nostre entorn, i aquest és un dels nostres principals patrimonis. Si deixem de banda una part de la societat, difícilment avançarem.

En tercer lloc, tenim un repte que no és menys important: el de l’envelliment. La nostra societat, a Vitòria i a gran part d’Europa, viu un procés d’envelliment, fruit d’una menor natalitat i una longevitat més gran. Aquest procés té unes implicacions importants en el nostre sistema de salut, però també en la resta de serveis públics que prestem o fins i tot en la configuració de l’espai públic. Fins i tot crec que no som capaços d’albirar els efectes d’aquest procés d’envelliment a mitjà termini, i per aquest motiu hem d’abordar una reflexió seriosa sobre aquest fenomen perquè té una gran importància.

El 2012, Vitòria va ser nomenada Capital Verda Europea i el 2019, Ciutat Verda Global. Quins aspectes i iniciatives van permetre que la ciutat guanyés aquests reconeixements?

En tots dos casos, hem de parlar d’una feina compartida. Institucions i ciutadania són clau per aconseguir una ciutat com la que tenim. Però a més, no és una feina que hagi de fer un únic alcalde o un únic equip de govern. La gran virtut d’aquests fites aconseguides rau en el compromís continuat amb la sostenibilitat que hem tingut tots els alcaldes de la ciutat des de l’època de José Ángel Cuerda, el primer que va començar a donar importància a la sostenibilitat. Després, hem vingut uns altres i cadascun ha aportat millores i projectes que han contribuït a crear i consolidar aquesta identitat sostenible de la ciutat. I a més, una altra qüestió clau és que la mateixa ciutat ha interioritzat aquesta identitat i l’ha fet seva, fet que facilita l’avenç en aquesta direcció.

És difícil identificar un projecte com a essencial per obtenir aquests assoliments. Amb tot, possiblement l’anella verda és el projecte més remarcable, però crec que el que és rellevant és el conjunt d’iniciatives que ens caracteritzen, les infraestructures verdes urbanes, la nostra gestió de l’aigua, la nostra extensa xarxa de carrils bici, les nostres polítiques de mobilitat urbana, els projectes de millora de l’espai públic… Hi ha molts projectes en cadascuna d’aquestes línies de treball i és el conjunt el que ens fa especials

A Vitòria hi ha hagut canvis importants en la mobilitat urbana els últims anys. Arran del Pacte Ciutadà per la Mobilitat Sostenible, l’automòbil ha perdut hegemonia davant del vianant i la bicicleta Com s’han aconseguit aquest canvi de conducta? Des del seu punt de vista, en quina mesura sostenibilitat i educació van unides?

Són canvis graduals. Fa més d’una dècada que mesurem cada quatre anys, per mitjà d’una enquesta de mobilitat, el comportament de la mobilitat a la ciutat, i en cada nou estudi hem vist com s’esdevenia aquest canvi. Com he comentat, també hi ajuda el compromís dels ciutadans, perquè són ells els qui decideixen, en darrer terme, agafar l’autobús, fer servir el carril bici o anar a peu per la vorera, i deixar el cotxe a casa.

Per part de l’Ajuntament, hi hem de posar els mitjans i, de vegades, ser audaços a l’hora de prendre decisions i apostar per canvis de gran importància. A més a més, hem de donar facilitats perquè aquests canvis s’esdevinguin, ampliant i millorant els carrils bici (de més de 170 quilòmetres), incrementant les zones per a vianants amb projectes de millora com el de l’entorn del memorial i les superilles, o millorant el transport públic amb l’ampliació de la xarxa de tramvia o la implantació d’un nou sistema com el BEI.

En definitiva, són canvis que han d’anar compassats, i per sort la nostra ciutat històricament ha sabut abordar-los amb consens social gràcies a una ciutadania que és capaç de valorar aquestes decisions, perquè sap fins a quin punt és positiu tenir una ciutat a escala humana.

Ens pot explicar en què consisteix el Vitoria-Gasteiz Green Deal i com pretén influir en el futur de la ciutat? 

Es tracta de fomentar l’acord entre els diferents agents socials, econòmics i mediambientals per poder desenvolupar iniciatives de caràcter innovador en línia amb els canvis que hem d’afrontar davant la crisi climàtica. Es tracta, per tant, d’una peça més en aquesta visió de Superciutat  Europea, en la qual la innovació, la recerca i l’emprenedoria tenen un espai al servei de la millora de la mateixa ciutat.

En aquest sentit, ja hem esmentat alguns projectes que van en aquesta línia. És el cas del mobility Lab, un laboratori per a l’experimentació i el desenvolupament de noves solucions de mobilitat, els acords amb la universitat per al desenvolupament d’iniciatives de recerca innovadores en matèria de contaminants emergents, en salut vinculada al somni, i l’impuls, mitjançant una acceleradora de startups, per crear un nou ecosistema d’emprenedoria vinculada a la sostenibilitat…

D’altra banda, la iniciativa Escola Oberta de la Ciutadania va ser una experiència finalista del Premi Ciutats Educadores 2018. Per què és important per a la ciutat la formació d’una ciutadania activa? Quins altres mecanismes/iniciatives existeixen per fomentar la participació ciutadana? Ens pot donar algun exemple de cogovernança ?

Hem estat destacant la gran importància del compromís ciutadà amb el projecte de ciutat. La nostra identitat com a ciutat és precisament la conjunció entre el compromís social, els valors de la ciutadania i els projectes que les administracions posem en marxa. Tot això, ha de tenir coherència i ha d’anar compassat.

El model de participació ciutadana de Vitòria és un model consolidat. Tenim un recorregut de molts anys en què hem desenvolupant mecanismes de participació ciutadana, amb una estructura participativa basada en Auzogunes i Elkargunes, o el mateix Consell Social. També cal esmentar processos participatius, com els debats urbanístics en la revisió del PGOU, els pressupostaris, els de mobilitat… Per descomptat, a aquests òrgans se’ls dona autonomia organitzativa per reunir-se, plantejar debats, sol·licitar informació i explicacions al govern municipal…

A més, m’agradaria destacar un projecte de participació que és possiblement el més reeixit dels últims anys. El programa Vitoria-Gasteiz Hobetuz-Mejorando Vitoria-Gasteiz, en el qual milers de persones de la ciutat proposen projectes i iniciatives que se sotmeten a un procés de votació pública i, els que són seleccionats per la ciutadania, són duts a terme per part de l’Ajuntament. Això, més enllà de les inversions o actuacions diverses, representa també un exercici de cogovernança , ja que fa que els ciutadans participin en el disseny de l’espai públic de la ciutat on viuen i que posteriorment faran servir.

Vivim en ciutats multiculturals. Què poden fer els governs locals per construir ciutats més acollidores i inclusives?  

Tenim un paper fonamental. Crec sincerament que la multiculturalitat és un enorme patrimoni per a les ciutats, per a la seva cultura, per a la seva economia, per enriquir el seu capital social, que és, al cap i a la fi, el principal valor per a la construcció de la nostra identitat i el nostre futur.

Les institucions tenim almenys dues responsabilitats ben diferenciades però complementàries i que necessàriament estan connectades: d’una banda, la política, des de la qual s’alimenten discursos en favor o en contra de la multiculturalitat. Els nostres discursos tenen un gran impacte polític, ja que moltes vegades estableixen el marc dels debats públics. Per tant, tenim la responsabilitat de fer pedagogia i defensar, des del pla polític, tots els aspectes positius de la multiculturalitat.

A més, aquest discurs ha d’anar acompanyat de l’agenda política, l’altre àmbit en el qual els polítics tenim una responsabilitat directa. El que entra o no en aquesta agenda i el seu grau de prioritat, depèn de nosaltres. En el nostre cas, hem incorporat la perspectiva de la multiculturalitat en l’Agenda Vitoriana, el nostre pla de mandat, en la qual tenim integrades les polítiques de convivència com un eix fonamental. A més, hem incorporat diverses actuacions estratègiques en matèria de convivència, igualtat i educació relacionades amb la multiculturalitat i que formen part dels principals compromisos que hem adquirit per a aquest mandat.

D’altra banda, cal acompanyar aquest discurs i aquestes prioritats polítiques amb la gestió. A la nostra ciutat en tenim molts exemples, com els que es basen en la feina de planificació estratègica: el nou pla d’Educació, el de Convivència i Diversitat o el d’Igualtat de gènere, o en la creació d’estructures per al coneixement de la realitat de la nostra ciutat, com l’observatori per a la convivència i la coordinació dels diferents serveis municipals en aquestes polítiques per dotar-les de la necessària transversalitat.

En aquesta línia, Vitòria ha liderat un grup temàtic sobre ciutat inclusiva en el si de la Xarxa Estatal de Ciutats Educadores (XECE). Quins elements hem de tenir en compte per combatre les desigualtats socioeducatives presents a les nostres ciutats? Pot compartir alguna bona pràctica en aquesta matèria? 

Cal crear cultures inclusives que permetin elaborar polítiques inclusives que, al seu torn, possibilitin desenvolupar pràctiques inclusives. Per aconseguir-ho, considerem que hi ha una sèrie de claus que hem de tenir en compte de manera prèvia i que també ens poden servir per a qualsevol altra mena d’intervenció:

En primer lloc hem de creure fermament que l’educació és una eina de transformació social i un eix fonamental del nostre projecte de ciutat.

En segon lloc, hi ha d’haver un lideratge i un compromís polítics que permetin incorporar aquest àmbit d’actuació en el pla estratègic de ciutat i en els projectes en què se sustenta.

En tercer lloc, és fonamental disposar de la capacitat d’avançar en l’exercici de transversalitat, és a dir, en la coordinació i col·laboració entre les diferents institucions que actuen a la ciutat.

En quart lloc, hem de comptar amb la comunitat. Cal impulsar el treball en xarxa amb la societat civil per compartir l’anàlisi de la situació i desenvolupar les actuacions que sigui necessari implantar.

Finalment, hem de potenciar els processos que facin possible conèixer la realitat que ens envolta i analitzar les intervencions dutes a terme.

Si he de destacar alguna bona pràctica en aquesta matèria, esmentaré el Projecte Vitòria-Gasteiz Ciutat Educadora. És un projecte en què es materialitza el compromís de l’Ajuntament de Vitòria per construir un entorn capaç de plantejar-se, col·lectivament, els grans reptes de l’educació a la nostra ciutat i d’actuar d’una manera intencional per augmentar la cohesió social incidint sobre les desigualtats i afavorint la igualtat entre les persones i entre els diferents barris de la ciutat.

A més, la ciutat lidera, en aquest moment, la XECE i acollirà ben aviat la XV Trobada de la Xarxa, que posa el focus en la consolidació d’una ciutat educadora. Què representa per a la ciutat organitzar i acollir aquest esdeveniment? Quina espera que les delegades i delegats que participin s’emportin als seus respectius municipis?

Hem assumit la coordinació de la XECE, en aquest període 2020-2022, des del compromís i la certesa que només és possible construir la ciutat educadora a partir de la cooperació entre els diferents agents intervinents, i des d’una actitud d’aprenentatge i col·laboració amb altres ciutats que comparteixen els mateixos objectius. Per això, la XV Trobada representa, d’una banda, un espai de trobada entre els agents socioeducatius de la ciutat i els de les ciutats adherides a la XECE. I, d’una altra, és l’oportunitat de l’Ajuntament de Vitòria de poder posar de manifest a la ciutadania el seu compromís amb les polítiques educatives municipals i la consolidació del nostre municipi com a ciutat educadora. Per tot això, per a Vitòria és un gran honor poder acollir les ciutats adherides a la XECE.

Només vull acabar donant la benvinguda a Vitòria a aquesta trobada i espero que us sentiu com a casa.