Editorial

El preàmbul de la Carta de Ciutats Educadores estableix que: “les persones som interdependents. Sense cures no podem sobreviure.  Al llarg de la vida, les persones necessitem rebre cures, de les quals en depèn la nostra supervivència i benestar físic i psíquic, però sobretot en alguns moments del cicle vital, com la primera infància, la vellesa o la malaltia greu, i en el cas de les persones amb diversitat funcional. La ciutat educadora ha de reconèixer, potenciar i estimular les cures i fer-ne corresponsable a la societat en el seu conjunt”.

I continua en el principi 11 al·ludint a la necessitat que “l’ordenació de l’espai públic atengui les necessitats d’accessibilitat, cura, salut, trobada, seguretat, joc, esbarjo i conciliació de la vida personal, familiar i laboral. Parant especial atenció a les necessitats de la infància, les persones amb diversitat funcional i les persones grans en la planificació urbanística, d’equipaments i serveis, per tal de garantir-los un entorn amable i respectuós en què es desenvolupin amb la màxima autonomia possible”.

Així mateix, el principi 14 de la Carta afirma que la Ciutat Educadora: “fomentarà la construcció de la ciutat com un espai de cures per a totes les persones i afavorirà l’envelliment actiu i les relacions socials que permetin combatre la soledat i l’aïllament”. 

Amb aquest marc de referència es va convocar la quarta edició del Premi Ciutats Educadores, centrat en bones pràctiques que promoguin les cures, enteses de forma àmplia. Es van analitzar 65 candidatures (procedents de 53 ciutats de 7 països i 3 continents). D’aquestes, un jurat en va seleccionar les tres guanyadores i les set finalistes, deixant constància de la qualitat de les propostes analitzades.

En aquesta edició s’han guardonat els projectes següents:

• “Refugis Climàtics a les escoles”, Barcelona. En el marc del Pla Clima, l’estratègia de ciutat per fer front al canvi climàtic, es milloren les condicions de confort tèrmic en edificacions i espais públics de la ciutat, incloent-hi la creació d’una xarxa d’espais de refugi climàtic davant les altes temperatures que pugui garantir la salut i les cures dels col·lectius més vulnerables.
• “Rius amb vida”, Loures.  El projecte té per objectiu enfortir l’oferta municipal en el camp de l’educació i sensibilització ambiental, centrant-se en el tema de la Protecció de la Vida de la Terra i la valorització en els recursos hídrics. Inclou la realització d’accions de sensibilització, amb la creació d’un manifest per a la comunitat escolar, i la producció de continguts digitals per a comunicació.
• “Bordant Resistències: Bordadeiras d’Alt Alegre”, Horizonte (Brasil). Aquesta iniciativa va néixer a la comunitat quilombola d’Alto Alegre, a la ciutat d’Horizonte, a través de la mobilització de dones negres nascudes en la comunitat, dones negres d’altres localitats i municipis, actors socials locals, govern local i altres espais, per a promoure un espai de diàleg col·lectiu amb les dones negres i quilomboles, centrat en el reconeixement de la cultura i identitat ancestral per a l’enfortiment de l’autonomia de gènere i la defensa dels drets i la generació de renda.

Tant les iniciatives premiades com les finalistes destaquen la importància de posar en marxa iniciatives locals que donin resposta a les necessitats de cures, fomentin estils de vida saludables i respectuosos amb la biodiversitat, i reforcin els vincles comunitaris, destacant igualment la importància d’afavorir una perspectiva de cicle vital i de gènere, així com fomentar aspectes educatius respecte de la corresponsabilitat i la interdependència.