El preàmbul de la Carta de Ciutats Educadores estableix que: “les persones som interdependents. Sense cures no podem sobreviure. Al llarg de la vida, les persones necessitem rebre cures, de les quals en depèn la nostra supervivència i benestar físic i psíquic, però sobretot en alguns moments del cicle vital, com la primera infància, la vellesa o la malaltia greu, i en el cas de les persones amb diversitat funcional. La ciutat educadora ha de reconèixer, potenciar i estimular les cures i fer-ne corresponsable a la societat en el seu conjunt”.
I continua en el principi 11 al·ludint a la necessitat que “l’ordenació de l’espai públic atengui les necessitats d’accessibilitat, cura, salut, trobada, seguretat, joc, esbarjo i conciliació de la vida personal, familiar i laboral. Parant especial atenció a les necessitats de la infància, les persones amb diversitat funcional i les persones grans en la planificació urbanística, d’equipaments i serveis, per tal de garantir-los un entorn amable i respectuós en què es desenvolupin amb la màxima autonomia possible”.
Així mateix, el principi 14 de la Carta afirma que la Ciutat Educadora: “fomentarà la construcció de la ciutat com un espai de cures per a totes les persones i afavorirà l’envelliment actiu i les relacions socials que permetin combatre la soledat i l’aïllament”.
Amb aquest marc de referència es va convocar la quarta edició del Premi Ciutats Educadores, centrat en bones pràctiques que promoguin les cures, enteses de forma àmplia. Es van analitzar 65 candidatures (procedents de 53 ciutats de 7 països i 3 continents). D’aquestes, un jurat en va seleccionar les tres guanyadores i les set finalistes, deixant constància de la qualitat de les propostes analitzades.
En aquesta edició s’han guardonat els projectes següents:
Tant les iniciatives premiades com les finalistes destaquen la importància de posar en marxa iniciatives locals que donin resposta a les necessitats de cures, fomentin estils de vida saludables i respectuosos amb la biodiversitat, i reforcin els vincles comunitaris, destacant igualment la importància d’afavorir una perspectiva de cicle vital i de gènere, així com fomentar aspectes educatius respecte de la corresponsabilitat i la interdependència.