Rennes és…

…cofundadora de l’AICE, juntament amb Torí i Barcelona. Això és motiu d’orgull per a tota la ciutat i demostra la voluntat permanent de l’Ajuntament de Rennes de situar l’educació a l’epicentre del seu programa polític, l’ideal educatiu del qual és, al seu torn, la base del seu programa social. L’equip municipal, elegit el mes de març de 2014, vol refermar aquest compromís, prestant una atenció especial als barris considerats prioritaris per la Politique de la ville (literalment “Política de la ciutat”. Política urbana del govern francès que té com a objectiu la rehabilitació dels barris més degradats i la lluita contra l’exclusió.).

Quins beneficis ha aportat l’aplicació del Projecte Educatiu Local (PEL)? Quins avantatges i quines dificultats comporten els acords de col·laboració amb els diferents agents locals?

L’elaboració i la posada en pràctica de contractes educatius locals i del Projecte Educatiu Local i (global) es remunta als anys vuitanta. Des de fa trenta anys, Rennes ha fet de l’educació un motor de desenvolupament; un instrument per a donar resposta a les necessitats democràtiques locals i lluitar contra les desigualtats.

Rennes Ciutat Educadora ha dut a terme les seves polítiques educatives en estreta col·laboració amb el Ministeri d’Educació, la Caisse d’Allocations Familiales (organisme públic francès que gestiona les prestacions socials i familiars) i el teixit associatiu local, tenint com a eix la noció de “territori d’aprenentatge”. Les associacions que treballen en l’àmbit de l’educació no formal, com ara la Lliga de l’Ensenyament, han esdevingut col·laboradors permanents i imprescindibles de l’Ajuntament de Rennes pel que fa a qüestions relacionades amb l’acompanyament escolar i la ciutadania.

Des del primer moment, s’ha prioritzat la dimensió transversal dels projectes educatius, més enllà dels seus actors i dels àmbits tradicionals de l’educació. Així, doncs, en el marc del PEL es tenen en compte altres àmbits, com ara la cultura, l’esport, la planificació urbana o el medi ambient.

Per a facilitar el debat i el consens, s’han creat organismes de seguiment i de governança en els quals hi ha representats els diferents col·laboradors i agents socials.

Aquest plantejament basat en la coeducació respon a la demanda d’una escola oberta al seu entorn, als equipaments i als agents locals. El PEL, que s’estén als infants i joves d’entre 0 i 18 anys, parteix d’una diagnosi de les necessitats i la demanda social, i ha estat dissenyat amb la voluntat que tots els temps dels escolars siguin educatius, la qual cosa implica garantir les continuïtats educatives i organitzar els temps dins i fora dels horaris de l’escola. I això s’aconsegueix gràcies a la complementarietat i a la coherència de les accions dutes a terme per les institucions, el teixit associatiu i els agents de la societat civil que col·laboren i intervenen als barris. És per això que l’Ajuntament de Rennes va decidir incloure, des del principi, els horaris extraescolars en el marc del PEL.

En aquest sentit, la nova reforma dels horaris escolars ha permès (amb una inversió de prop de dos milions d’euros) assegurar els ensenyaments bàsics, estendre les intervencions fora de l’àmbit escolar amb un objectiu permanent de continuïtat educativa i respondre, així, a les creixents necessitats parentals i de conciliació familiar.

Avui, la consecució d’aquest ideal educatiu s’estructura al voltant dels sis grans objectius del nou PEL de Rennes:

• Reforçar la continuïtat educativa i l’organització dels diferents temps dels nens i nenes.
• Lluitar contra les desigualtats educatives i l’abandonament escolar.
• Afavorir la implicació de pares i mares.
• Fomentar l’ús de les tecnologies a l’escola.
• Garantir la convivència basada en els principis de laïcitat i ciutadania i en la lluita contra qualsevol mena de discriminació.
• Contribuir a l’obertura cultural i artística dels infants i joves.

Aquests objectius es donen a conèixer mitjançant projectes educatius de ciutat, amb els quals es dóna una resposta adaptada a les necessitats concretes de cada barri.

Rennes, amb prop de 210.000 habitants, compta amb més de 6.000 entitats de tots els àmbits, extraordinàriament dinàmiques. Com s’explica aquesta densitat associativa? Quina mena de suport els ofereix l’Ajuntament i què aporten aquestes entitats a la ciutat?

La riquesa i la diversitat associativa forma part de la identitat de la nostra ciutat i li confereix un dinamisme que ha esdevingut un referent a tot França en molts aspectes. Mantenir aquest teixit associatiu constitueix un repte constant per a Rennes i ens obliga a donar-hi suport de diferents maneres. Estem a punt de renovar les concessions d’explotació dels principals equipaments de barri, a través dels quals volem promoure el coneixement mutu i els projectes de territori. D’altra banda, incentivem, en un context pressupostari limitat, l’organització d’actes perquè les entitats puguin fer conèixer les seves activitats. A més de les cites internacionals, com ara les Trobades Transmusicals, des de l’Ajuntament donem suport a tots els actes que animen el territori, especialment els de caràcter no professional. Aquesta barreja i aquesta interactivitat de pràctiques i iniciatives són, actualment, un distintiu de la ciutat de Rennes.

Un de cada quatre habitants de Rennes té entre 15 i 24 anys, i la ciutat compta amb una població universitària de més de 60.000 estudiants. Com es fomenta l’autonomia i la ciutadania entre el jovent?

Aquesta tendència demogràfica no fa sinó demostrar l’atracció que genera la ciutat de Rennes. L’acompanyament a aquestes franges d’edat no es pot desvincular de les transformacions que viu la societat en el seu conjunt, sobretot en els àmbits de la formació i l’ocupació. El camí cap a l’autonomia i la plena ciutadania dels nostres adolescents i joves exigeix un enfocament transversal dels problemes urbans existents avui. En aquest sentit, l’Ajuntament de Rennes fomenta la convivència donant suport als moviments d’estudiants implicats en la lluita contra aquests problemes i respectuosos amb el medi ambient. Cal remarcar especialment la tasca d’acompanyament escolar duta a terme per l’Association de la Fondation Étudiante pour la Ville (una associació d’estudiants voluntaris) en els barris més necessitats.

Igualment, cal destacar els vincles de col·laboració que s’han establert entre el govern municipal i les universitats locals. Les oportunitats laborals i les ofertes d’ocupació en el camp de les aplicacions digitals i de les tecnologies són un gran incentiu per al jovent i contribueixen a donar una imatge positiva de l’Ajuntament.

El govern municipal ha dedicat molts esforços i recursos a la requalificació d’alguns barris i a la construcció d’habitatge públic i infraestructures. Quin és l’objectiu d’aquestes actuacions? I quin paper juga la ciutadania en aquests canvis urbans?

L’heterogeneïtat social en matèria d’habitatge sempre ha condicionat la política municipal en aquest camp. Amb l’aplicació d’un programa local que preveu la construcció de 1.500 habitatges a l’any, volem crear la ciutat del futur sobre la base de la cohesió social i la convivència. La posada en marxa de dos grans projectes de renovació urbana a Maurepas i Blosne, dos barris de la politique de la ville, és un clar exemple d’aquesta política d’intervenció urbanística en els barris més degradats. Una de les claus, sinó la clau principal, de l’èxit d’aquests projectes és la implicació ciutadana, abordada des de la perspectiva d’un procés participatiu anomenat Fabrique Citoyenne, que s’inspira en les recomanacions formulades en el marc de la renovació dels “contractes de ciutat” (convenis de col·laboració entre l’Estat i els agents locals per a la rehabilitació urbana). Amb el ferm propòsit de tirar endavant, els consells ciutadans i la resta d’instàncies participatives tenen un paper fonamental a l’hora de recollir les opinions, idees i propostes dels habitants d’aquests barris. D’altra banda, els criteris per a l’adjudicació dels habitatges socials de la ciutat, compartits pels diferents promotors i les institucions competents en la matèria, són el resultat de la voluntat de transparència i de justícia social i actualment gaudeixen d’un ampli reconeixement a escala estatal.

Ens podria explicar algunes accions del govern municipal orientades a promoure nous comportaments pel que fa a la protecció de l’espai públic i a la convivència entre diferents generacions i cultures? Com es fomenta el sentit de pertinença a la ciutat?

La regulació de l’espai públic i el seu ús compartit en una ciutat en ple canvi com és Rennes, és en el punt de mira de diferents polítiques públiques. La ciutat viu immersa en un mestissatge creixent de cultures i de generacions. La població nouvinguda, cada vegada més nombrosa, contribueix a l’obertura social i cultural de la ciutat i ens anima a fomentar el coneixement mutu i la interculturalitat. A la vegada, aquesta realitat comporta reptes com ara garantir una ciutadania i una laïcitat acceptades per i per a tothom.

Vaig decidir crear un Comitè Consultiu per a la Laïcitat, amb la voluntat de definir i consensuar directrius i línies d’acció que responguin als problemes concrets que sorgeixen en el dia a dia. Aquesta tasca, que és l’eix central del programa municipal, gira al voltant de diferents qüestions relacionades amb l’educació, l’espai públic, la vida associativa i la convivència en la diversitat. L’actuació dels serveis municipals en la vida diària exigeix una capacitat més gran de reacció i d’adaptació de tots els agents públics. La territorialització dels serveis i les polítiques que duu a terme l’Ajuntament persegueixen aquest objectiu; d’altra banda, l’establiment en els mesos vinents d’uns pressupostos participatius contribuirà a refermar el sentit de pertinença a la comunitat i de solidaritat.

La innovació, el desenvolupament urbà sostenible, la qualitat de vida, el model democràtic local i la dinàmica cultural fan de Rennes una ciutat molt atractiva. És previst que durant els pròxims deu anys arribin prop de 60.000 persones més a l’àrea metropolitana de Rennes. Com es prepara la ciutat i quin paper hi juga la ciutadania?

Com ja he comentat abans, el creixement demogràfic de la nostra ciutat exigeix previsió i actuacions pertinents, sobretot pel que fa a infraestructures i serveis públics. La construcció d’una segona línia de metro que ha de connectar els barris de la ciutat d’est a oest és un dels projectes estructurals d’aquesta dècada.

El Consell de Mobilitat, organisme de referència en aquest àmbit, permet fer una planificació concertada i coherent. Per la seva banda, l’Oficina del Temps, creada fa més de deu anys, ens ajuda a comprendre les transformacions urbanes i a dissenyar serveis que s’adaptin a aquests canvis. Pel que fa als serveis públics, m’agradaria destacar les inversions en l’àmbit de l’educació, amb la construcció de tres nous grups escolars i l’ampliació de diverses escoles durant aquest mandat, per a respondre a la necessitat de fer front a una població en edat escolar que no para de créixer des de fa vuit anys.

L’Ajuntament de Rennes va ser la primera institució francesa a rebre l’etiqueta d’igualtat professional (Label Égalité Professionnelle), atorgada per l’Associació AFNOR l’any 2008. On rau el secret?

Es tractava d’adaptar formalment una voluntat política i de replantejar les pràctiques i les regles internes dels serveis municipals. Aquesta etiqueta, que ens va tornar a ser concedida l’any 2014, promou la conciliació de la vida laboral i familiar i fa de la igualtat entre dones i homes un instrument de diàleg social en el si de l’Administració local.

Rennes té una superfície de 40 m² d’espai verd per habitant. L’Ajuntament vetlla per la qualitat d’aquests espais i s’encarrega del seu manteniment, mentre que els ciutadans, per la seva banda, es dediquen al conreu de microparcel·les. Ens podria explicar algunes accions de sensibilització sobre desenvolupament sostenible dutes a terme pel govern municipal amb la intenció de modificar l’estil de vida de la població?

Ja fa molts anys que no emprem productes fitosanitaris en els espais verds. El Servei Municipal de Parcs i Jardins no fa servir pesticides i recorre a mètodes mecànics o tèrmics per al manteniment de les àrees verdes de la ciutat. A més, hem engegat el programa “Embellim els nostres murs”, que permet als ciutadans i ciutadanes crear jardins verticals amb plantes enfiladisses a la façana de casa seva, per tal de millorar-ne l’aïllament tèrmic i incrementar el nombre de plantes a la ciutat. També hem reintroduït ruscs al mateix centre de Rennes i hem encarregat la recol·lecció de la mel a apicultors de la rodalia.

En col·laboració amb l’Administració de Rennes Métropole, hem posat en marxa un ambiciós programa de desplegament de dispositius de compostatge comunitaris situats a l’entrada dels edificis per tal de reduir la producció de residus. D’altra banda, recentment hem restringit 20 km/h el límit de velocitat a la ronda de circumval·lació de Rennes, amb la intenció de millorar la qualitat de l’aire i la seguretat a la carretera. I podria continuar esmentant molts més exemples!

La ciutat de Rennes disposa de molts equipaments culturals, amb una àmplia oferta adreçada als diferents públics. En quin grau contribueix la cultura a reforçar la identitat de la ciutat i, alhora, la cohesió social?

L’obertura cultural i artística afavoreix la inclusió en l’àmbit educatiu i ajuda a cohesionar socialment la ciutat. La creació de la targeta “Sortir!”, que es dóna en funció dels recursos i, per tant, accessible a la població amb menys ingressos, és un clar exemple de la voluntat de fer de la cultura un patrimoni compartit per tothom. En l’àmbit educatiu, hi ha una àmplia oferta de serveis que permet a tots els nens i nenes, independentment del seu origen, gaudir d’activitats lúdiques i culturals en horari escolar i extraescolar.

La implicació dels professionals dels equipaments culturals municipals i la presència d’artistes en modalitat de residència o taller preferentment a les escoles que formen part de la “xarxa d’educació prioritària” (grup d’escoles dotades amb recursos addicionals per tal de lluitar contra el fracàs escolar, sovint situades a les àrees amb menys cohesió social), són les principals línies d’aquesta política d’emancipació. La imminent signatura del Pla Local Artístic i Cultural de Rennes refermarà, sens dubte, la singularitat de la nostra ciutat. Així mateix, el futur trasllat del Conservatori Regional al barri “prioritari” de Blosne és un altre exemple d’aquest voluntarisme cultural.

Rennes, que actualment ocupa la vicepresidència de la Xarxa Francesa de Ciutats Educadores, és cofundadora de l’AICE i té una marcada vocació internacional. Quin missatge transmetria a les ciutats que encara no coneixen aquesta associació per a incentivar-ne l’adhesió?

El compromís permanent de Rennes amb l’AICE és més que simbòlic. Ha permès a la ciutat exposar i compartir les seves reflexions i accions a favor de l’Educació. Una Educació que, en aquest context, deixa de ser sectorial i adquireix una dimensió global i transversal. L’obertura internacional és beneficiosa per diferents raons: atorga una gran visibilitat a les nostres accions i, sobretot, permet avançar en la manera de pensar i d’actuar, sempre d’acord amb les lògiques i les preocupacions quotidianes concretes de cada comunitat.

Photos:

Mairie de Rennes

Sokoljan (Wikimedia Commons).

H. Helmlechner (Wikimedia Commons)