Què aporta a Santo André el fet de pertànyer a l’AICE i, d’altra banda, què pot aportar la ciutat a l’Associació?

El món ha de fer front a una sèrie de problemes nous que requereixen noves respostes, i aquestes són impossibles de trobar quan es mira la ciutat des d’un sol punt de vista. La ciutat ha de ser el resultat d’un esforç educatiu conjunt.

A la ciutat tothom té el dret i el deure de lluitar per un entorn educatiu emancipador que respecti les diferències, que corregeixi les desigualtats i que afavoreixi la preservació del medi ambient.

És un honor formar part de l’AICE en qualitat de membre del Comitè Executiu i elaborar, juntament amb ciutats d’altres països, polítiques públiques des de la perspectiva de la construcció d’una societat més humana i justa a partir de la posada en pràctica d’accions locals.

Coordinar la Xarxa Brasilera és un gran repte per a la ciutat i comporta la responsabilitat de sensibilitzar i arribar a un nombre més gran de municipis, per tal que els ideals de la Carta esdevinguin un compromís ferm en cadascuna de les ciutats brasileres. Sumant esforços i propòsits al voltant d’aquest ideal compartit i amb les mans obertes a altres centenars de ciutats, no fem sinó avançar fermament cap a la construcció d’una societat democràtica.

Santo André es troba immersa en aquesta pràctica i farà tot el possible per tal que molts altres municipis brasilers segueixin el mateix camí. La Trobada de Ciutats Educadores que es va fer els dies 3 i 4 de novembre n’és una bona prova: s’hi van aplegar prop de mil persones que van debatre les línies a seguir per a enfortir i difondre els principis de Ciutat Educadora en totes les accions, tant les promogudes pels governs locals com les dutes a terme per la societat civil.

Ens podria indicar alguns exemples del diàleg que es dóna avui amb la societat civil?

Santo André segueix una política de gestió pública participativa que inclou la realització de conferències, audiències públiques i fòrums que permeten debatre i deliberar àmpliament al voltant de les polítiques públiques; igualment, es duen a terme consultes i reunions informatives que propicien el contacte entre les diferents àrees de l’Ajuntament i la població; cal esmentar els 18 consells municipals de participació ciutadana existents, entre ells el de salut i el d’educació, així com també el pressupost participatiu.

Pel que fa a la planificació del pressupost, el Pla Plurianual (PPA) va ser elaborat per primera vegada de manera participativa l’any 2013, la qual cosa va possibilitar un ampli debat i la deliberació entorn de la planificació a mitjà termini, és a dir, per a quatre anys de durada. L’any 2014, es va fer el pressupost participatiu amb l’objectiu de detallar els pressupostos del 2015 i del 2016, partint del PPA.

Això significa un pas endavant important, ja que ara la ciutadania pot votar sobre les accions del pressupost anual al seu districte i la seva ciutat a partir de les directrius a mitjà termini que han estat prèviament elaborades d’una manera conjunta amb el poder públic. A més, i això és nou en el pressupost participatiu, a banda del debat presencial mitjançant sessions plenàries en el si dels diferents districtes de la ciutat, s’ha ampliat i diversificat la població que hi pren part a través del pressupost participatiu digital i el pressupost infantil.

Ens podria explicar la iniciativa “PrefeiturAqui” i com s’aconsegueix generar interès per les qüestions públiques?

El programa “PrefeiturAqui” es desenvolupa en cada un dels 20 districtes del pressupost participatiu de Santo André, amb un equip format per funcionaris de diverses àrees que actua durant 30 dies en un territori determinat, al llarg dels quals es duen a terme accions de manteniment i millora de l’espai urbà, d’informació sobre els serveis públics i de conscienciació de la importància de no malmetre l’entorn urbà, mitjançant accions educatives. Abans de decidir quines accions es posaran en marxa, les diferents àrees que participen en el programa fan un diagnòstic de la zona. Organitzat d’aquesta manera, el programa porta a un mateix territori i al mateix temps un conjunt de serveis; aquesta metodologia de treball permet optimitzar el temps i els recursos humans i financers.

L’acció educativa de la iniciativa es divideix en dues formes d’actuació:

– les visites, que es fan durant el període de manteniment i millora urbana del territori, en què s’estableix un diàleg amb la població i es distribueix material formatiu a comerços i entitats, i

– l’acció educativa conjunta, que aplega els habitants del districte en acabar el procés per tal de visibilitzar els canvis experimentats en el territori i les accions de formació dutes a terme arran del diagnòstic previ.

Un dels factors que afavoreix la mobilització al voltant de l’acció educativa és la seva vinculació a les tasques de manteniment urbà, com ara la poda d’arbres i la neteja de punts d’abocament incontrolat de deixalles. Així, alhora que es retiren les escombraries acumulades en aquests punts, la població pren consciència de què cal fer perquè aquest problema no es torni a repetir. Un altre aspecte important és el diàleg que s’estableix entre la població i l’equip de l’Ajuntament al llarg de l’aplicació del programa al territori.

Quin paper hi tenen els consellers locals de salut i quins beneficis aporta aquesta figura a la gestió local?

A més del Consell Municipal de Salut, Santo André disposa de 54 Consells Locals de Salut, la qual cosa possibilita una atenció social més efectiva i l’enfortiment de la participació democràtica de la ciutadania en la creació i l’aplicació de polítiques públiques.

Els consellers són elegits per vot directe de la població resident a l’àrea d’acció del consell local de salut; això implica una comprensió àmplia de la participació democràtica en les decisions que afecten qualsevol àmbit, incloent-hi el de la salut. Aquest contacte permet a la gestió pública municipal actuar d’una manera més precisa partint de les necessitats reals de la població i de les demandes de les comunitats locals. Els consells assenyalen possibles mancances i solucions en l’atenció social, orienten la població sobre el funcionament dels serveis i fomenten la participació organitzada en el territori dels treballadors i gestors dels serveis, amb l’objectiu de millorar els serveis prestats en l’àmbit de la unitat de salut i de tota la ciutat.

La ciutat ofereix un ampli ventall d’oportunitats educatives i de recursos pedagògics. Podria destacar-ne alguns exemples?

A més dels recursos pedagògics i tecnològics amb què compten les escoles (llibres, jocs, ordinadors…), la Xarxa Municipal d’Educació disposa d’una àmplia oferta de recursos, com ara el Parc del Coneixement Sabina, el projecte “Parc Escola” o els CESAS. Aquests equipaments educatius estan igualment oberts al públic en general.

El Sabina és un dels principals centres de ciència interactius de l’estat de São Paulo, que fa la funció de gran laboratori per a les escoles en les àrees de física, química i biologia. Compta amb un bon nombre d’equipaments en què es duen a terme activitats d’experimentació i exposicions temporals; igualment, disposa de taller de música, biblioteca, auditori i diverses aules.

Entre les atraccions més valorades per l’alumnat cal destacar els dinosaures, l’esquelet del Tyrannosaurus rex, que fa 12,8 metres de llarg —l’única rèplica existent a l’Amèrica Llatina—, i un Ceratosaurus robot que es belluga i emet sons. El grup de pingüins de Magallanes és una atracció a part, sobretot després de l’arribada, a les acaballes del 2013, de la primera cria d’ocell nascuda en aquest centre. També és molt popular la nau simuladora, que permet als visitants del Sabina experimentar la sensació d’estar sobrevolant Santo André fins al litoral paulista i acabar la “passejada” fent una immersió al fons del mar per a descobrir els habitants de l’àrea marina preservada, coneguda com a Laje de Santos. Un altre simulador, anomenat Fúria de la natura, ofereix al visitant el contacte amb fenòmens com ara huracans, volcans i terratrèmols a través d’una plataforma mòbil segura. Entre les prop de 150 activitats d’experimentació que presenta aquest parc del coneixement, cal esmentar les que es duen a terme amb el conegut generador de Van de Graaff, al planetari o mitjançant el teatre digital Johannes Kepler més modern del Brasil.

El projecte “Parc Escola” es va engegar l’any 1997 amb la voluntat d’oferir una educació inclusiva que té en el medi ambient un dels principals àmbits d’actuació en el procés de construcció del coneixement: es tracta de sensibilitzar alumnes, professorat, directors i funcionaris municipals sobre qüestions ambientals i de ciències naturals, i d’animar les escoles, els pares i la comunitat en general a participar. Aquest espai de 50.000 m² ofereix recursos pedagògics per a despertar la curiositat al voltant de qüestions ambientals, la botànica, l’art i el reciclatge de materials, i per a afavorir la conscienciació social mitjançant pràctiques educatives. Bona part d’aquest parc escola s’ha construït amb materials reciclats i aprofitant els recursos naturals. Mensualment s’hi programen cursos en forma de tallers, conferències i exposicions, i disposa de diferents espais per a fer-hi espectacles teatrals, exposicions de fotografia i d’arts plàstiques, a més d’un gimnàs a l’aire lliure i d’una zona arbrada per a passejar.

Per la seva banda, els CESAS són complexos educatius que compten amb llar d’infants, escola municipal d’educació infantil i primària, centre comunitari i biblioteca. A més, ofereixen a l’alumnat, a les famílies i a la comunitat local espais agradables per a caminar, una àrea de convivència, piscina i una zona poliesportiva on es duen a terme activitats esportives, culturals i de lleure.

L’Ajuntament de Santo André és responsable de l’educació infantil i primària. Quina importància té la formació contínua dels professionals de l’educació en els resultats que obtenen els alumnes en aquestes etapes?

Des del govern municipal entenem la formació del professorat com l’oportunitat que s’ofereix als educadors de la xarxa pública municipal perquè millorin les seves competències professionals i adquireixin continguts teòrics que els permetin aprofundir en la pedagogia de l’alliberament i consolidar una educació crítica a la pràctica.

Considerem que un professor reflexiu, generador de coneixement, millora la seva tasca docent planificant el dia a dia per a fer agradable el procés de ensenyament-aprenentatge a l’alumnat, amb vista al seu desenvolupament integral. Gràcies al fet de tenir accés constant als coneixements històricament acumulats i als avenços socials i científics, veu ampliat el seu àmbit d’actuació, la qual cosa repercuteix favorablement en el creixement de l’alumne.

Tot això demana professionals de l’educació ben preparats per a treballar amb un perfil d’alumnat propi del segle xxi, és a dir, amb alumnes que tenen noves necessitats i que han de fer front a nous reptes socials, culturals i afectius. Necessitats i reptes que exigeixen del professorat la capacitat d’entendre’ls i de preveure’ls, com també d’actuar en el si de la societat moderna, educant perquè sigui valorat l’acte d’aprendre. Així, doncs, l’actualització en els diversos camps del coneixement humà que tenen a veure amb l’acció pedagògica, esdevé imprescindible.

D’altra banda, en la valoració del docent i en l’autorealització professional, l’educador troba estímuls per a ensenyar i crear ambients que permetin a l’alumnat creure en les seves competències i habilitats cognitives i afectives, mitjançant l’aplicació de tècniques innovadores i compartint coneixements amb l’alumnat i les seves famílies, en una cadena ininterrompuda d’aprenentatge.

Podem afirmar que, gràcies a l’accés a una formació contínua de qualitat, el professorat de la nostra xarxa d’educació té l’oportunitat de desenvolupar-se personalment, de millorar la seva capacitat crítica i de millorar el desenvolupament de l’alumnat a través d’un procés dialògic que, partint de la comprensió del món, permetrà reflexionar sobre la realitat i adoptar un compromís amb la construcció d’un futur diferent. Alhora, aquest procés farà que els alumnes confiïn en les seves capacitats de crear, de construir i reconstruir, i els ajudarà a planificar-se a partir de les seves competències i habilitats, i no tan sols a partir dels coneixements adquirits.

A la ciutat de Santo André hi han arribat prop de 700 refugiats haitians. Com es treballa la inclusió social d’aquestes persones?

Des de l’any 2013, l’Ajuntament de Santo André ha actuat d’una manera matricial articulant diferents serveis i secretaries, com ara la de Salut, la d’Educació o la de Drets Humans. En aquest context, la Secretaria d’Inclusió i Assistència Social ha organitzat, a través del programa nacional d’accés a la formació tècnica i a l’ocupació (PRONATEC), cursos de llengua portuguesa i de formació professional, i ha treballat per la inclusió d’aquestes persones en els programes de transferència de renda i de protecció social especial, com per exemple els que ofereix el Centre de Referència Especialitzat d’Assistència Social (CREAS) en el cas de violació de drets.

El 25% de la població de Santo André és jove, amb interessos ben diversos. Com s’aconsegueix que els joves participin en el disseny de les accions de govern adreçades a la seva franja d’edat?

Promovem la implicació dels infants i adolescents en activitats dutes a terme en espais públics, com ara l’Acte de la Infància i l’Adolescència a la Torre de la Pau, amb la participació de nens i nenes atesos per la Federació d’Entitats Assistencials de Santo André (FEASA) i amb la col·laboració del Fòrum de Drets Humans i Cultura de la Pau de Santo André. Aquest acte a favor d’una cultura de la pau al municipi se celebra el 2 d’octubre, que és el Dia Internacional de la Cultura de la Pau i la data de naixement de Mahatma Gandhi, i compta amb diverses actuacions a càrrec dels usuaris i usuàries de les entitats socioassistencials de la ciutat.

Com es promou la cultura de la pau a la ciutat?

La Secretaria de Drets Humans i Cultura de la Pau impulsa la innovació a la ciutat d’un govern preocupat pel respecte i la dignitat dels seus ciutadans i ciutadanes, i aposta per la reflexió i la transformació de la realitat actual.

La consolidació d’aquesta Secretaria, a més d’afavorir la reflexió, ens permetrà passar d’una manera gradual, mitjançant diverses accions transformadores, d’una cultura de la violència a una cultura de la pau. La garantia de la pau va més enllà dels acords polítics, econòmics o militars: depèn del compromís unànime, sincer i ferm de la societat. Implicat en el moviment de construir la pau, el departament d’humanitats d’aquesta Secretaria promou el benestar de les persones i el desenvolupament humà mitjançant el foment de determinades actituds individuals i col·lectives.

Es tracta de dotar la població d’eines de comprensió dels principis de llibertat, justícia, democràcia, drets humans, tolerància, igualtat i solidaritat, cosa que comporta el rebuig profund de qualsevol mena de violència. El departament d’humanitats gestiona els conflictes que es donen a la ciutat i fomenta l’ètica com a principi per a la restitució de la dignitat humana. Les diverses accions tenen com a objectiu despertar les expressions d’amor i de respecte, últimament adormides. L’agenda inclou, des del 2013, els Cercles Constructors de Pau duts a terme en institucions, CRAS, CIPAS, universitats i altres espais, com també el projecte “Desenvolupament Democràtic i Cultura de Convivència”, que consisteix a formar agents multiplicadors mitjançant la formació a líders populars i a la ciutadania. El departament organitza un seguit d’activitats, com ara: formació a líders a través de tallers de teatre de l’oprimit, conferències sobre el tràfic de persones, cercles de dones o cercles de trobades d’homes, a més d’altres activitats sobre drets humans, sempre de manera transversal amb la Secretaria d’Educació i altres secretaries implicades.

La gent gran representa el 13% de la població de Santo André. Quins serveis ofereix l’Ajuntament a aquest col·lectiu?

A més de les polítiques desplegades per altres secretaries com les de Salut i Educació, la Secretaria d’Inclusió i Assistència Social ofereix diversos espais de convivència, com ara el Centre de Referència de la Gent Gran de Santo André, amb la intenció de millorar la qualitat de vida d’aquestes persones, incrementar la seva autoestima, enfortir els lligams familiars i comunitaris i prevenir l’aïllament social amb la realització d’activitats de lleure, esportives, culturals, d’inclusió digital i d’integració familiar que afavoreixen un envelliment saludable i la defensa dels seus drets. Cada setmana s’atenen unes 700 persones, al mateix centre o en qualsevol dels 32 grups que hi ha a tota la ciutat. D’altra banda, s’ha engegat el procés de construcció d’un centre de dia per a gent gran, que serà un espai de convivència preparat per a rebre persones grans durant tot el dia i que oferirà activitats socioeducatives evitant-ne, però, la institucionalització per tal de no privar-les de la convivència diària amb els seus familiars.

Finalment, el Centre de Referència Especialitzat d’Assistència Social (CREAS) s’encarrega de l’atenció, l’acompanyament i l’adopció de les mesures que siguin necessàries en el cas de violació de drets i de maltractament contra les persones grans (abandó, abús, negligència). A més de rebre les denúncies i de fer les derivacions oportunes, els tècnics del centre ofereixen assessorament sobre els drets de les persones grans, duen a terme accions preventives i despleguen una xarxa d’atenció que inclou la defensa pública i un servei d’acollida institucional de gent gran. Les denúncies es reben de manera presencial, per telèfon o a través de les derivacions de professionals d’altres institucions

Fotos: Júlio Bastos, Diego Alves (Prefeitura de Santo André)