Introducció

La Ciutat Educadora és una ciutat amb personalitat pròpia i integrada en el territori del qual forma part. Desplega múltiples possibilitats que aporten a la formació integral dels seus habitants.

És una ciutat que es relaciona amb el seu entorn, amb altres centres urbans i estructura propostes per a tota la regió. El seu objectiu constant és aprendre, intercanviar, compartir i, per tant, enriquir la vida dels seus ciutadans i ciutadanes.

En les nostres ciutats, les polítiques públiques amb component educatiu són una via per crear una cultura de la diversitat i la inclusió. Per què amb elles s’aspira a generar canvis positius en la manera de pensar, de sentir i d’actuar de les persones i també en la manera de funcionar de les institucions. Moltes vegades per aprendre cal “desaprendre”.

Les formes de vida urbana dominants en la contemporaneïtat centren, massa sovint, els seus objectius en el curt i mig termini, de manera que el temps adquireix un ritme desorbitat. L’educació, però, és una activitat de ritme lent i sostingut, que té la seva clau d’èxit en mantenir una presència simultània en tots els registres de la vida social, de manera que créixer personalment sigui un procés paral·lel a adquirir un sentit de ciutadania i de compromís amb els altres. En educació el curt i mitjà termini es mesuren en el registre d’anar facilitant a totes les persones l’adquisició d’una escala de valors pròpia que els permeti l’exercici de la seva llibertat i la seva autonomia. Per què només des d’aquesta llibertat i aquesta autonomia personal és possible pensar en la democràcia com el sistema polític que millor pot desenvolupar els valors establerts en la Declaració Universal dels Drets Humans i que, d’una manera més decidida, pot afermar allò que ens uneix per sobre del que ocasionalment ens separa.

Aquesta exposició mostra el caràcter educatiu permanent, plural i multifacètic que les Ciutats Educadores despleguen a tota Amèrica Llatina.