Tics i cohesió social: la ciutat de Tampere

Ubicada a la confluència dels llacs Nasijärvi i Pyhäjärvi, a mitjans del segle XIX Tampere es convertí en un important centre industrial del nord d’Europa, conegut com la Manchester de Finlàndia. Avui, la municipalitat encara és un dels motors de l’economia finlandesa gràcies a la vitalitat de la investigació en tecnologies de la informació del seu teixit econòmic.

En aquest marc, l’ajuntament de Tampere s’ha conscienciat de la importància que té garantir l’accés a la Societat de la Informació a tota la seva població. Per aquest motiu i mitjançant les noves tecnologies, l’administració local ha dissenyat programes que es destinen a la cohesió social; programes que, d’altra banda, van més enllà del sistema educatiu formal.

D’acord amb aquest plantejament polític, la Biblioteca Municipal de Tampere organitza programes gratuïts de formació en noves tecnologies que s’adrecen a tots els ciutadans, i, molt especialment, a les persones grans, als immigrants i a les persones sense feina.

Així, la biblioteca ofereix un servei estable de formació bàsica sobre la utilització d’Internet ¬–Netsquares– a les persones que ho demanen. D’altra banda, gràcies a la creació de l’Internetbus, els mateixos serveis s’ofereixen de forma itinerant, la qual cosa permet impartir aquesta formació en els llocs on no hi ha cursos permanents de noves tecnologies.

Amb la generalització d’aquests programes s’afavoreix l’aprenentatge individual de les noves tecnologies, i, de retruc, s’enforteixen els llaços relacionals entre les persones. El paper dels professors és fonamental per suscitar l’interès envers les noves tendències de la societat de la informació.

Aprendre a utilitzar els ordenadors és un procés lent i no sempre fàcil per a determinades persones. Aquesta dificultat és, precisament, la que demostra com n’és d’important el treball en equip que les biblioteques encoratgen i afavoreixen.

La rebuda favorable que ha tingut aquesta iniciativa ha portat a organitzar activitats per a les persones que han assolit les habilitats bàsiques. Tant és així, que hi ha grups de ciutadans amb una sèrie d’interessos comuns que ja desenvolupen els seus propis projectes en col·laboració amb les institucions culturals de la ciutat. En són dos exemples el projecte “Astronomia per a tots”, realitzat conjuntament amb la societat local d’astronomia, i el “Taller de Narració Digital”.

Curiosament les noves tecnologies, que poden ser percebudes com a factors de fractura social són, en mans de l’administració local, un dels elements que més reforcen la cohesió social entre els ciutadans.

Carta de Ciutats Educadores: Dinovè principi

El municipi haurà de garantir informació suficient i comprensible i incentivar els seus habitants a informar-se. […] D’altra banda, establirà programes de formació en tecnologies de la informació i les comunicacions per a totes les edats i grups socials amb la finalitat de combatre les noves formes d’exclusió.