Munic és…

…una ciutat sostenible i equilibrada que ofereix un entorn de vida saludable i familiar, una ciutat econòmicament pròspera que crea i assegura llocs de treball. És una ciutat molt bonica i amb una gran vida cultural que aposta per la solidaritat, que garanteix la pau social, que genera oportunitats educatives i promou la participació ciutadana. És una ciutat cosmopolita, vital i tolerant. Tots els programes polítics i socials de l’Ajuntament de Munic giren entorn del benestar comú i posen èmfasi en la participació de tota la ciutadania.

Quins són els principals reptes de Munic?

Munic és una ciutat molt atractiva i és previst que més de 300.000 persones es desplacin a aquesta regió durant els pròxims 15 anys. Actualment, a causa del ràpid creixement urbà i del gran nombre de joves refugiats que arriben a la ciutat, hi ha una forta demanda de més institucions pedagògiques i ben aviat l’Ajuntament haurà d’oferir més places de llars d’infants i escoles de qualitat amb professionals altament qualificats que puguin donar resposta a un enfocament educatiu inclusiu.

El lema de l’Estratègia Municipal de Desenvolupament Urbà al llarg de la dècada dels anys noranta va ser un model de ciutat “compacta, urbana, verda”. Tanmateix, el creixement continuat de la població farà necessària l’expansió cap a les àrees veïnes.

Moltes iniciatives i programes municipals duts a terme o en fase de projecte, tenen com a objectiu renovar els equipaments i millorar-ne l’eficiència. Atès que la suposició d’una disponibilitat il·limitada de recursos ja no és factible, haurem de replantejar-nos les coses i partir de la idea de suficiència en el futur. La combinació d’estratègies de suficiència, eficiència i renovació comporta necessàriament canvis institucionals i l’establiment de nous sistemes de gestió.

Un pla de “creixement verd selectiu” s’ha de contrarestar amb un decreixement selectiu; tot i això, ara com ara, la suma aritmètica d’ambdós continua donant positiu.

La transició de Munic cap a un desenvolupament més sostenible depèn de l’acceptació per part de tota la ciutadania i d’una distribució més justa de la riquesa. Per a assolir un ampli consens, creiem que caldria institucionalitzar el diàleg permanent per mitjà d’un òrgan consultiu, com ara un consell municipal o la figura del defensor del poble. La informació basada en indicadors constitueix la base racional per al diàleg, i l’òrgan consultiu elegit serà el responsable d’elaborar els informes.

Munic és una ciutat amb una alta qualitat de vida. Quines són les mesures adoptades per a mantenir aquesta qualitat de vida? Quines accions impulsa el govern de la ciutat per a garantir que el benestar social arribi a tota la població?

La política de l’Ajuntament de Munic té com a objectiu la cohesió social i la inclusió intercultural i, per tant, s’ofereix a tota la ciutadania unes infraestructures urbanes tècniques i socials molt competents.

El govern municipal destina una partida important del pressupost a les polítiques de benestar social i, a banda de l’ajut econòmic preceptiu, dóna suport a diferents serveis promoguts pel teixit associatiu. Gràcies a les aportacions d’organitzacions sense finalitat de lucre i a les donacions de particulars i empreses, el nombre de persones i de famílies necessitades no és tan elevat com en altres ciutats, tot i que el nostre objectiu és que no hi hagi ningú en situació de necessitat. Prop de 180 organitzacions no lucratives i fundacions contribueixen a garantir l’harmonia social a la ciutat. La solidaritat implica treballar plegats, i a través de la col·laboració entre els organismes públics de benestar social, les comunitats religioses i tota la ciutadania, l’Ajuntament de Munic ha creat una estreta xarxa d’instal·lacions i serveis amb la voluntat de combatre la pobresa i la desigualtat social.

L’Ajuntament de Munic aposta pel desenvolupament sostenible. Quines són les accions més rellevants que es duen a terme en aquest àmbit?

Fa més de deu anys, l’Ajuntament va adoptar 9 “objectius de sostenibilitat” basats en el projecte municipal Agenda 21 de la dècada dels anys noranta. De llavors ençà, cada tres anys s’elabora un informe sobre l’estat del desenvolupament sostenible a la ciutat. L’any 2010, els objectius de sostenibilitat van ser inclosos en els plans municipals de desenvolupament urbà, en el marc d’un projecte anomenat Perspectiva Munic.

El darrer informe, elaborat l’any 2013, destaca un “fort” nivell de sostenibilitat i defineix el desenvolupament sostenible com “un procés per a aconseguir un nivell de vida digne per a tothom, sempre dins els límits i les capacitats ecològiques de la Terra”. Per primera vegada al nostre país s’inclouen, a escala municipal, la petjada ecològica i l’índex de benestar regional com a indicadors. La política municipal sobre desenvolupament sostenible gira entorn de l’eficiència i la renovació.

L’Ajuntament de Munic controla gairebé la totalitat de la infraestructura de serveis públics a través d’empreses de titularitat pública, com ara Stadtwerke Munich (SWM), que gestiona el subministrament d’electricitat, gas, calefacció, aigua i sanejament, com també una part de la xarxa de telecomunicacions i la majoria del transport públic metropolità (metro, tramvia i bus).

Un dels nostres objectius és arribar a produir, l’any 2025, prou electricitat verda per a satisfer la demanda de tota la ciutat. L’any 2040, Munic podria ser la primera gran ciutat d’Alemanya amb un sistema de calefacció de districte obtinguda exclusivament a partir de fonts d’energia renovable. En aquest sentit, la companyia SWM dedicarà bona part dels seus esforços a ampliar l’explotació de l’energia geotèrmica.

El pla d’energia renovable de l’Ajuntament de Munic s’inscriu dins una estratègia d’expansió que prioritza l’ús de tecnologies respectuoses amb el medi ambient. Així, durant els pròxims deu anys, com a mínim, es veuran afectades la central tèrmica de combustibles fòssils i la central nuclear (ISAR2), totes dues gestionades encara per SWM. Com que les centrals d’energia solar i eòlica de SWM es troben a Espanya, al mar (mar del Nord) i a terra (nord d’Alemanya), la intenció de la companyia és aportar cada vegada més energia renovable al gran “llac energètic europeu”.

Des de la seva posada en marxa el 1989, el Programa Municipal d’Estalvi Energètic destina cada any 14 milions d’euros a la renovació d’habitatges, tant públics com privats, amb equipaments per damunt dels estàndards de qualitat exigits. L’agència municipal Bauzentrum proporciona assessorament tècnic a inversors i al sector de la construcció en matèria d’estalvi energètic i energies renovables. A més, des de l’any 1998 el Programa Eco Profit ha esdevingut un fòrum d’intercanvi d’experiències i d’assessorament a les petites i mitjanes empreses sobre l’ús eficient dels recursos.

L’Associació Municipal per a la Reconstrucció Urbana planifica, construeix i gestiona nous models d’assentament urbà, mentre que una altra empresa s’encarrega de l’administració de 37.000 pisos de protecció oficial, per tal de garantir un preu assequible del lloguer.

El Programa Bio-City de l’Ajuntament de Munic, una iniciativa per a incentivar el consum d’aliments ecològics i de proximitat als menjadors de les escoles i llars d’infants, a les cafeteries de les universitats i de dependències municipals, promou l’adquisició d’hàbits alimentaris saludables i una dieta més equilibrada (reduir el consum de carn). És una de les poques iniciatives que aborda directament la suficiència. Molts programes municipals en matèria d’educació, ocupació, integració i igualtat de gènere posen l’accent en la cohesió social i la igualtat d’oportunitats, com també en la lluita contra la pobresa i l’exclusió.

L’Ajuntament de Munic és membre del Grup d’Experts sobre l’Educació per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides; en aquest sentit, la xarxa de Munic té la voluntat d’introduir en el sistema educatiu l’educació per al desenvolupament sostenible.

D’altra banda, la xarxa de transport públic de la ciutat continua millorant dia a dia. Paral·lelament, s’ha introduït un sistema públic d’ús compartit del cotxe o la bicicleta, i s’està treballant en programes pilot amb vehicles elèctrics.

Una de les mesures aplicades en l’àmbit de la mobilitat és la restricció de l’accés al centre de la ciutat als vehicles amb un alt nivell d’emissions de CO₂. Quin grau d’acceptació ha tingut aquesta iniciativa?

Des del mes d’octubre de 2012, únicament els vehicles identificats amb una etiqueta adhesiva verda poden circular pel centre de la ciutat. Aquesta mesura afecta tots els cotxes, autobusos, caravanes i camions, i l’incompliment de la norma comporta una sanció de 80 euros. Fins ara, aquesta iniciativa gaudeix d’una gran acceptació. Les primeres restriccions de trànsit es van començar a aplicar l’any 2008 i, de llavors ençà, s’hi han anat incorporant la majoria de les grans ciutats alemanyes per tal de reduir els elevats nivells d’emissions de CO₂. Els diferents colors dels adhesius –vermell, groc i verd– indiquen el grau d’emissions del motor dels vehicles i, per tant, si estan autoritzats o no a circular per la ciutat.

Aquestes mesures, van acompanyades de campanyes de sensibilització de la població? Ens en podria donar algun exemple?

Amb la intenció de reduir les emissions de CO₂, el Govern alemany ha editat fullets informatius i, a més, subvenciona amb 330 euros el muntatge de filtres a les persones que el sol·liciten.

L’Ajuntament de Munic ha engegat diferents iniciatives encaminades a facilitar l’accés al mercat laboral. Ens podria comentar alguna iniciativa en aquest àmbit adreçada al jovent?

En primer lloc, disposem d’un eficaç sistema de formació professional que té un paper fonamental a l’hora de facilitar als joves l’accés al mercat laboral. L’Ajuntament gestiona i finança més de 80 centres de formació professional, a banda de les empreses que ofereixen contractes de formació en pràctiques. En aquest aspecte, no tan sols posem en marxa accions o projectes, sinó que, a més, partim d’un enfocament estructural a llarg termini que ha resultat ser molt eficaç, sobretot en moments de forta crisi econòmica, com la que hi va haver en els anys 2008 i 2009. No és per casualitat que la ciutat de Munic té una de les taxes d’atur juvenil més baixes d’Europa.

Hem establert un procés continu de millora, especialment pel que fa a l’oferta de suport i assessorament. Així, el programa Joventut, Formació i Ocupació (Jugend in Bildung Beruf, JBB), àmpliament defensat per totes les parts implicades, té com a principal objectiu proporcionar assessorament al jovent per tal de facilitar la seva transició a la vida laboral. A més, el programa també tracta de millorar alguns punts febles del nostre sistema, per exemple oferint ajut als joves d’origen immigrant que abandonen la Mittelschule (escola d’educació secundària orientada a la formació professional dels estudiants que no accediran als estudis superiors). El Departament d’Educació i Esports ha creat un centre d’orientació professional (b-wege Stelle) específicament amb aquesta finalitat.

Quines mesures concretes ha adoptat el govern municipal per a fomentar la inserció laboral de les persones en situació d’atur de llarga durada?

L’Ajuntament de Munic ha engegat diferents projectes per a combatre l’atur de llarga durada. Un dels nostres objectius és oferir oportunitats de feina i cursos de capacitació per a facilitar la reinserció laboral dels aturats de llarga durada. Actualment financem, amb prop de 30 milions d’euros a l’any –més que qualsevol altra ciutat alemanya–, més de 110 projectes i programes per tal de millorar les oportunitats d’accés al mercat laboral de les persones en una situació més desfavorable.

Estem decidits a crear un “tercer” mercat laboral municipal pensant en les persones que no troben feina en el “primer” mercat laboral. I els aturats de llarga durada hi tindran prioritat: volem millorar les seves perspectives laborals i garantir la seva participació en la vida social del municipi.

El projecte AMIGA, en què consisteix? Quin és l’objectiu d’aquest projecte?

L’AMIGA (Active MIGrAnts in the Local Labour Market) és un projecte de cooperació europeu creat pel Departament de Treball i Desenvolupament Econòmic i el Centre d’Estudis de les Migracions de la Universitat Adam Mickiewicz de Poznan (Polònia). El projecte, que adopta un enfocament actiu del mercat laboral, té com a objectius facilitar la incorporació dels immigrants qualificats al mercat de treball de Munic i aconseguir que trobin una feina d’acord amb el seu nivell de capacitació. La nostra ciutat necessita treballadors qualificats i, al seu torn, els immigrants qualificats de Munic necessiten trobar una bona feina.

El projecte AMIGA posa a la disposició del mercat laboral de Munic totes les capacitats potencials que ofereixen els immigrants qualificats, promou el diàleg entre els empresaris i aquest col·lectiu, i desenvolupa estratègies per a la seva integració en el mercat de treball. El projecte inclou un paquet de mesures destinades a aquestes persones: el programa MIGMENT de tutories, seminaris sobre temes relacionats amb el mercat laboral i fires d’ocupació. A més, ofereix informació sobre altres qüestions i serveis.

Aquest projecte va adreçat a immigrants qualificats que busquen feina, a estudiants internacionals i graduats de les universitats de Munic, i a immigrants que vulguin treballar com a autònoms.

Tres equips d’experts ofereixen assessorament al projecte i desenvolupen estratègies per a ajudar cadascun dels grups a tenir un paper actiu en el mercat laboral. La relació de col·laboració entre les parts pretén establir uns lligams estrets entre els grups i promoure un diàleg fructífer al voltant dels aspectes següents: agrupar i fer conèixer les activitats dels tres grups objecte del projecte, avaluar l’èxit de les ofertes existents i desenvolupar plans i propostes d’acció que facilitin la inserció d’aquests grups al mercat laboral de Munic.

D’altra banda, tres experts amb formació específica i d’origen immigrant fan d’“observadors” per a AMIGA. La seva feina consisteix a fer d’intermediaris entre les institucions i els grups als quals s’adreça el projecte, a més d’establir vincles entre els participants, facilitar-los l’accés a la informació que necessiten i mantenir una relació permanent amb les comunitats d’immigrants. En col·laboració amb el Departament d’Educació i Recerca Empírica de la Universitat Ludwig Maximilians de Munic, aquests experts també analitzen les necessitats dels immigrants capacitats per a accedir al mercat laboral de Munic.

Mitjançant aquest projecte de cooperació europea, es vol identificar les semblances i les diferències que es donen entre les situacions migratòries dels estats “tradicionalment” pertanyents a la Unió Europea i les d’aquells estats que s’hi han incorporat més tard, com també incentivar la posada en comú de coneixements i experiències. La relació de col·laboració entre els experts de Munic i de Poznan se centra en la inserció laboral i en la creació d’una borsa de treball per a l’economia local.

Els resultats del projecte AMIGA, presentats en la conferència internacional de cloenda del projecte celebrada a Munic el mes de maig de 2015, han estat analitzats des d’una òptica de transferibilitat.

Munic és una ciutat cosmopolita. Com promou l’Ajuntament la convivència harmoniosa entre les diferents cultures? Quin paper té l’educació en la construcció d’una ciutat socialment cohesionada?

Munic és sinònim de diversitat i, ja de petits i joves, tots els ciutadans són conscients que formen part d’una societat plural, amb una població d’immigrants de diferents orígens i amb trajectòries distintes, que parlen idiomes diferents i que pertanyen igualment a diferents comunitats religioses. Estadísticament, més del 50% dels infants i joves tenen arrels immigrants. Sabem, des de fa molt de temps, que els enfocaments pedagògics s’han de començar a aplicar en els infants ja des de ben petits i que totes les institucions educatives sense excepció hi juguen un paper molt important. Cada vegada més, les llars d’infants i les escoles acullen una major diversitat cultural i lingüística, la qual ja no es veu com un problema, sinó que es considera un enriquiment per a tothom.

L’Institut Pedagògic dedica una atenció especial a qüestions com ara la interculturalitat, la diversitat o la lluita contra la discriminació i anima les institucions educatives a aprofitar aquesta diversitat. Això implica lluitar contra qualsevol mena de discriminació, especialment contra el racisme, tant a nivell individual com estructuralment. A més de formació especialitzada, les escoles reben assessorament específic i suport conceptual per a organitzar projectes escolars o activitats puntuals a l’aula o amb un grup d’estudiants.

En aquest context, cal destacar el curs de formació Escola de la diversitat adreçat al professorat. Aquest curs inclou diversos mòduls teòrics sobre qüestions com ara la tolerància, la comunicació intercultural, les situacions quotidianes de racisme, com també uns mòduls pràctics sobre el plurilingüisme, la participació dels pares, el treball col·laboratiu i el desenvolupament escolar. Un dels principals objectius del curs és fer un exercici d’introspecció: els participants han de reflexionar sobre “les imatges preconcebudes mentalment” i sobre els prejudicis i les actituds que aquestes imatges generen. També s’hi tracten altres qüestions com ara la pedagogia de gènere, l’aprenentatge global i els mitjans de comunicació. El curs, que dura 17 dies, acaba amb la presentació d’un projecte esquemàtic per aplicar a les escoles que servirà de punt de partida d’un pla de desenvolupament global.

L’Institut Pedagògic també coordina a escala regional el projecte “Escola sense racisme, escola valenta”, amb una xarxa d’escoles que treballen per combatre la discriminació, el racisme i la violència. L’Institut organitza conferències i cursos de formació per a totes les escoles de la regió que hi participen i els presta ajut a l’hora de posar en pràctica els seus projectes. Així mateix, les escoles reben el suport de diferents personalitats locals. El lema “Escola sense racisme” no mira al passat, sinó que respon a un compromís personal que es projecta cap al futur. Totes les escoles participants entren a formar part d’una xarxa amb el compromís de vetllar pel clima escolar i l’entorn social.

Què aporta a la ciutat el fet de formar part de l’AICE?

Munic és una ciutat orgullosa de la seva diversitat i compromesa amb l’educació. En aquest sentit, l’Ajuntament promou activament la igualtat d’oportunitats educatives, el respecte, la tolerància i la participació ciutadana.

El fet de pertànyer a l’AICE ens permet cooperar amb altres ciutats d’arreu del món i intercanviar experiències i bones pràctiques sobre determinats reptes que tenim plantejats. D’altra banda, la concepció àmplia de l’educació, tal com la trobem recollida en la Carta de Ciutats Educadores, ofereix noves oportunitats de col·laboració, tant en l’àmbit internacional com en el local. Així, doncs, el fet de formar part de l’AICE és un factor determinant a l’hora de fer de Munic una ciutat al cor d’Europa on val la pena viure-hi.

Quins aspectes o quines qüestions li agradaria treballar amb altres ciutats de l’AICE?

Munic és una ciutat pròspera, situada en una de les regions d’Alemanya econòmicament més potents, amb una infinitat de maneres possibles de viure l’art i la cultura, i que compta amb una gran oferta educativa i esportiva. Ara bé, aquest atractiu innegable de la ciutat també n’ha accelerat el creixement, agreujat encara més per l’arribada de molts refugiats. Per a nosaltres és molt important poder col·laborar amb altres ciutats de l’AICE i aprendre a aprofitar, de la manera més efectiva possible, les oportunitats que se’ns presenten i, si cal, crear-ne de noves per tal que tota la població nouvinguda pugui desenvolupar plenament les seves capacitats i trobar ràpidament una nova llar. Actualment, l’habitatge és un altre dels grans reptes que té plantejats la nostra ciutat.

Cada vegada és més difícil oferir a la població un habitatge assequible. D’altra banda, l’augment del trànsit privat exigeix nous conceptes de mobilitat sostenible capaços de donar resposta a les necessitats d’una comunitat urbana tan diversa com és la nostra. L’intercanvi d’experiències amb altres ciutats de l’AICE en aquests dos camps pot ser molt enriquidor.

Com a alcalde de Munic, vol compartir algun somni o desig amb nosaltres?

N’estic molt orgullós, de tots els muniquesos i muniqueses actius i compromesos amb la seva ciutat, i de la diversitat de la nostra ciutadania, que penso continuar mantenint i promovent.

Fotografies:
Presseamt München
Michael Nagy
Dieter Reichler