Com descriuria la ciutat de León?

León és coneguda com el Bressol del Municipi Lliure, a causa d’un fet que va passar el 2 de gener de 1946, quan els lleonesos van oferir la seva vida amb la condició que es respectés la seva decisió en les eleccions.

Hem afrontat guerres, epidèmies i pandèmies, inundacions, crisis econòmiques, però hem aconseguit sortir-nos-en gràcies a la solidaritat i la sinergia entre societat i govern. No esperem que els altres ens resolguin els problemes, sinó que actuem.

Això ha afavorit que León sigui una ciutat puixant, pròspera, dinàmica, amb gent amb empenta, que aixeca la mà i no la para, que sap treballar unida i s’ha aixecat, encara que la vida ens vulgui fer agenollar. 

Durant els anys que ha estat al capdavant del govern de León, quins han estat els principals reptes i quins aspectes de la gestió municipal ha prioritzat?

És important esmentar que han estat sis anys de feina. Hem estat el primer govern que ha tingut continuïtat en la història de León.

Això ens ha permès implementar i madurar un canvi de model per incorporar en el desenvolupament totes aquelles persones que havien estat marginades; a aquest model l’anomenem ‘de la perifèria al centre’. Hem anat avançant per resoldre de fons els problemes d’inseguretat, addiccions, falta d’oportunitats, i per aconseguir una situació de pau duradora, en la qual tots els ciutadans se sentin inclosos en el desenvolupament.

Quin rol ha tingut l’educació ciutadana en aquesta gestió?

Sota la visió de ciutat educadora, busquem provocar un canvi integral a partir de l’entorn, convertint els ciutadans en agents educadors, transformant la nostra ciutat en una aula a cel obert en la qual es promoguin i visquin cadascun dels principis de la Carta de Ciutats Educadores.

A les i els ciutadans els he convidat a no esperar-se a rebre suports, sinó a aixecar-se i participar. Perquè ser una ciutat educadora es pot aconseguir amb una visió crítica constructiva i corresponsable.

Amb aquesta visió hem implementat programes com ara Promotores Ciudadanos, Lab León,  Promotores del Deporte o la inclusió dels joves en els Consells Ciutadans per conèixer la seva visió en la construcció d’una ciutat educadora.

Des d’una perspectiva àmplia, quin impacte creu que ha tingut per a la seva ciutat el fet de treballar amb la mirada de ciutat educadora? De quina manera el seu lideratge al capdavant del govern local ha sumat en aquesta direcció?

 Inspirats per la Carta de Ciutats Educadores, hem impulsat el treball articulat entre les diferents dependències de l’administració municipal i la societat civil a través de la Taula d’Enllaços de Ciutat Educadora. Aquesta taula actua com a far on es prenen decisions i accions en conjunt per mitjà de l’elaboració de polítiques públiques amb una visió educadora.

Ens hem dedicat a sistematitzar i compartir les nostres bones pràctiques en el Banc de Ciutats Educadores, a més de participar en els espais de diàleg i formació que la mateixa associació té. Hem registrat 28 projectes, la majoria dels quals són implementats per les àrees de l’administració municipal, com també de les quatre institucions de la societat civil organitzada.

 Per què la participació ciutadana ha estat i és un eix important en el seu mandat? Podria explicar alguna iniciativa en aquest sentit?

Ens agrada veure els ciutadans com a agents de canvi, amb pensament propi, com a persones capaces d’analitzar i proposar solucions. És per aquest motiu que hem implementat una plataforma amb dades obertes en seguretat, ús de recursos, medi ambient, etc. Amb l’estratègia Vía Directa, visitem almenys una vegada a la setmana les colònies i comunitats rurals perquè les persones ens exposin les seves inquietuds. A més, per primera vegada hem aconseguit que els representants de les comunitats rurals puguin ser elegits democràticament i no pas per designació de l’alcalde.

Continuarem treballant per combatre la indiferència, i sempre convidaré els ciutadans de León a comprometre’s per resoldre problemes, perquè només així aconseguirem la transformació de la nostra ciutat.

 La iniciativa Red de Mujeres sin Violència va guanyar el Premi Ciutats Educadores a les Bones Pràctiques a través de la Participació del 2018. Què va significar aquest premi per a la ciutat i per a la iniciativa?

 El programa Red de Mujeres sin Violencia consisteix a sumar dones de colònies i comunitats per prevenir la violència i fomentar l’organització comunitària i la sororitat. Des del 2015 fins avui, més de 18.349 persones s’han integrat a les xarxes.

Rebre el premi el 2018 ens va donar l’oportunitat de posicionar internacionalment León i donar a conèixer aquest programa educatiu. Aquesta estratègia va aparèixer en un article de la revista indexada portuguesa ‘Kul-tur’, la qual cosa va permetre difondre els resultats aconseguits i que pogués ser reproduïda en altres espais. Avui les Redes de Mujeres sin  Violencia es reprodueixen a ciutats com Irapuato i Guanajuato Capital. A més, l’estratègia ha estat adoptada per l’Institut Estatal per a les Dones de Guanajuato (IMUG), que té el compromís de reproduir-la en els diferents municipis del nostre estat.

 León lidera la Xarxa Mexicana de Ciutats Educadores. Amb quin potencial compta aquesta xarxa a l’hora d’abordar els problemes i necessitats de les ciutats que en són membres?

Coordinar els esforços de la Xarxa Mexicana ha estat un privilegi, perquè ens ha permès teixir una xarxa d’àmbit nacional de ciutats que compartim una visió i que busquem fer junts aquesta tasca. Hem treballat per fer créixer el nombre de ciutats de la Xarxa i hem aconseguit integrar quatre noves ciutats.

Al 2019 vam ser seu del Congrés Nacional de Ciutats Educadores “La Ciutat Educadora, creant espais per a la pau”. Vam tenir més de 500 participants que durant els dos dies de la trobada van poder escoltar experts, compartir bones pràctiques i fer visites tècniques a projectes de la ciutat que promouen aquesta visió de ciutat educadora.

Amb el mateix sentit d’enfortir la formació dels servidors públics de les nostres ciutats, apliquem un conveni amb el Centre Internacional per a la Promoció dels Drets Humans categoria dos de la UNESCO per oferir un taller en drets humans per a servidors públics de les ciutats que són membre de la Xarxa.

Disposar d’aquesta xarxa ha estat especialment valuós en temps complexos i d’incertesa com els que hem viscut amb la pandèmia per covid-19, perquè des de bon començament hem fet trobades virtuals per compartir el que fèiem; per exemple, juntament amb el Secretariat General vam oferir un webinar amb el Dr. Joaquim Brugué, expert en temes de governança, fet ens va permetre trobar estratègies més adequades per afrontar aquesta emergència mundial.

Vivim temps difícils i els governs locals han liderat les respostes a les múltiples crisis ocasionades per la pandèmia mundial de la COVID-19. Quines claus ha tingut en compte el seu govern local per estar al costat de les persones que ho necessitaven més i per lluitar contra el creixement de la desigualtat? 

 La pandèmia ha accentuat les desigualtats que ja hi havia i ens ha fet donar un impuls a la inclusió social, però també ens ha ajudat a adonar-nos de la importància d’accelerar processos via digital.

Per això, com a govern ens hem transformat per servir les persones per mitjà del transport urbà inclusiu, la seguretat alimentària, les consultes mèdiques a domicili, la facilitació dels tràmits de govern a distància i l’adaptació de programes a un format virtual perquè ningú es quedi sense educació, teràpies, etc.

Només durant el primer any hem canalitzat més de 500 milions de pesos en programes per  atendre la contingència sanitària. Destaco l’estratègia León Contigo, que consisteix a oferir suports econòmics a micro, petits i mitjans empresaris del camp i la ciutat, ocupació temporal, suport ramader i un programa de proves covid per detectar casos entre els treballadors. També ens hem esforçat per oferir alimentació i aigua potable a les colònies i comunitats més allunyades.

A tot això s’hi ha d’afegir la inversió de més de cinc mil milions de pesos que hem fet

juntament amb l’Estat per fer que la roda de l’economia comenci a girar i poder sortir al més aviat possible d’aquesta pandèmia.

 Durant aquests anys de gestió, ens pot explicar alguns encerts del govern local i els aprenentatges assolits?

Des de fa gairebé sis anys, a León hem treballat per tenir un MUNICIPI HUMÀ I INTEL·LIGENT, que treballa de la perifèria al centre, sostenible, inclusiu i transparent, amb canals de comunicació directa amb els ciutadans, amb qualitat de vida i serveis públics eficients.

Un dels principals assoliments és el programa Ilumina León. Fa 5 anys, a León només hi havia 200 lluminàries LED. Amb aquest programa, que consta de cinc etapes, arribarem a més de 72.000 lluminàries. Quan s’acabi hi haurà una cobertura superior al 90% de l’enllumenat públic municipal.

Hem generat un estalvi de més de 170 milions de pesos, que ara es destinen a obres socials. A les primeres nou colònies beneficiades amb aquest programa, la incidència delictiva ha baixat entre un 50 i un 70% i les detencions han crescut un 25% perquè s’ha impulsat la feina de patrullatge. També hem implementat el Sistema de Telegestió de l’Enllumenat Públic, per monitorar el funcionament òptim de les lluminàries les 24 hores del dia en 21 avingudes principals del municipi.

La seguretat és un assumpte prioritari per al municipi de Leon. És per això que hem creat el programa Construcción de Entornos Seguros, amb l’objectiu de beneficiar la nostra comunitat educativa i promoure la seguretat amb accions com la construcció de banquetas, la instal·lació de lluminàries i la pavimentació i la instal·lació de càmeres de vigilància connectades al Sistema de Còmput, Comandament, Comunicacions i Control (C4) en escoles situades en zones d’alta incidència delictiva, amb la finalitat de fer un monitoratge que permeti resguardar la integritat dels estudiants i tenir una resposta més oportuna en cas que es cometi algun delicte i/o falta administrativa.

A més hem fet un gran avenç en seguretat i inclusió amb el reforçament de la policia i un nou model de seguretat i justícia cívica, hem rehabilitat els cinc accessos a la ciutat, hem construït més de 76 km de carrils bici (més d’un terç de tots els quilòmetres construïts en governs anteriors), hem construït habitatges accessibles per a persones que no tenen seguretat social, hem portat aigua potable i drenatge a zones que no en disposaven, hem fet una inversió històrica en beques, infraestructures i equipaments d’escoles (90 milions de pesos), a més de ajudar més de 1.500 petites i mitjanes empreses amb mobiliari, equip i eines.

Aquest s’acaba el nostre període de govern, i encara que no estic satisfet, em sento tranquil perquè he fet tots els possible per aconseguir avenços tot i les limitacions econòmiques que hem tingut.

Vol afegir alguna altra informació que vulgui compartir amb la Xarxa?

Gràcies a les ciutats que s’afegeixen a aquest esforç, als qui han compartit les seves experiències reeixides i als qui ens han permès aprendre de les seves millors pràctiques. Aquest intercanvi d’idees és el que ens permetrà transformar la nostra realitat.

Molts problemes que afrontem les ciutats tenen la seva arrel en el comportament, la cultura i els valors. Hem d’abandonar els individualismes i els interessos personals, perquè el futur dependrà de la capacitat d’organitzar-se, de viure més en comunitat, de ser més participatius i tenir més capacitat d’autogestió. Per això León continuarà participant amb molt d’entusiasme a la Xarxa per fer realitat els principis de la Carta de les Ciutats Educadores.

És ben cert que passem una època summament complexa, però si som capaços d’enfortir el capital social −és a dir, com més es comprometin els ciutadans a participar, a opinar, a criticar, però sempre fent aportacions−, més aviat podrem aconseguir les ciutats que tots anhelem.

El lema de León és “La feina ho guanya tot”, i amb aquesta idea al cap continuarem tirant endavant proposant, compartint i motivant a somiar tant com sigui possible, perquè si ho podem imaginar, ho podem aconseguir.