Quines característiques destacaria de la seva ciutat?

Sevilla és una ciutat moderna amb profundes arrels històriques que ha jugat un paper importantíssim al llarg dels segles en fites tan rellevants com la primera volta al món de Magallanes-Elcano, de la qual commemorarem el cinquè centenari des de 2019. El patrimoni i la cultura han fet de Sevilla una ciutat turística de referència internacional, una magnífica targeta de presentació al món que hem d’aprofitar per atreure inversions i per aconseguir la Sevilla del segle xxi que ens hem posat com a repte: innovadora, smart, sostenible, habitable, social, inclusiva, intel·ligent, adaptada.

Constitueix l’educació una prioritat en el seu programa municipal? Per què?

Sens dubte. L’educació no és només un camí excel·lent per canviar el món, és l’únic camí que ens permetrà aconseguir-ho. Des de l’any 1990, en el marc del I Congrés Internacional de Ciutats Educadores celebrat a Barcelona, l’Ajuntament de Sevilla va subscriure la Carta de Ciutats Educadores i, per tant, la posada en marxa a la ciutat dels seus principis.

Entre els principis que conté la Carta de Ciutats Educadores hi ha el número 5, segons el qual “els ajuntaments exerciran amb eficàcia les competències que els corresponguin en matèria d’educació”.

Aquest principi és el motor d’impuls de l’Ajuntament de Sevilla, que amb el lema “Sevilla, Ciutat Educadora” fomenta i impulsa la coordinació entre les diferents àrees i entitats municipals. El Pla d’Actuació Educativa de l’Ajuntament de Sevilla n’és un resultat. Aquest Pla, amb unicitat en la seva presentació i uns objectius i finalitats comuns que la Corporació Municipal ha d’assolir, incideix en la millora de la qualitat de l’educació del municipi, com una prova més del concepte de Ciutat Educadora compartit entre tots.

Ofereix una política educativa municipal àmplia, de caràcter transversal i innovador, i incloent-hi totes les modalitats d’educació formal, no formal i informal.

Sevilla coordina la Xarxa Estatal de Ciutats Educadores, i amb prop de 200 municipis és la xarxa més nombrosa de l’AICE. Què representa per a la seva ciutat la tasca de coordinar aquesta xarxa?

Durant aquest període de coordinació de la RECE s’han constituït cinc xarxes temàtiques. Aquestes xarxes, amb grups de treball integrats per representants dels ajuntaments de diverses ciutats que pertanyen a la RECE, tenen l’interès comú en una temàtica concreta en la seva gestió municipal i el desig d’intercanviar experiències sobre el tema en els àmbits educatius formals, no formals i informals. La seva finalitat és aprofundir en el seu estudi i arribar a conclusions pràctiques que n’optimitzin el treball concret per oferir-lo a la resta de ciutats pertanyents a la xarxa estatal en la XIV Trobada Estatal de Ciutats Educadores.

El primer trimestre de l’any 2019, la ciutat de Sevilla celebrarà una trobada de ciutats andaluses amb l’objectiu d’impulsar i apropar la Carta de Ciutats Educadores als municipis andalusos i propiciar un espai de reflexió i intercanvi d’experiències educadores entorn del tema escollit, en què es presentaran experiències educadores i es possibilitarà una reflexió i un avenç en el discurs de Ciutats Educadores.

El treball de les ciutats en xarxa pot contribuir a aconseguir objectius locals i globals. El compliment dels 17 ODS és cosa de tots. Vol aprofitar aquesta tribuna per suggerir alguna acció conjunta per desenvolupar a les gairebé 500 ciutats que componen l’AICE?

Soc un convençut del treball en xarxa i que els problemes globals els hem de resoldre amb solucions locals. Tots els compromisos públics i institucionals assumits per l’Ajuntament de Sevilla caminen en aquesta direcció: els ODS, el Pacte d’Alcaldes, la Declaració de Sevilla per l’Economia Circular, el nostre plec de contractació pública amb criteris sostenibles mediambientalment i socialment… De fet, l’any passat vam posar en marxa un Fòrum de Governs Locals on poder reunir-nos per analitzar els problemes comuns i plantejar també solucions comunes.

En matèria estrictament educativa, ha de ser una prioritat per a totes les ciutats el problema de l’absentisme escolar i l’abandó escolar prematur. Tots dos han estat resultat d’una xarxa temàtica en l’etapa anterior.

També cal abordar, però, noves realitats dins i fora de l’àmbit escolar, com ara l’assetjament escolar, el ciberassetjament o com treballar també des d’experiències d’èxit escolar que situïn els nostres centres educatius com els millors.

Per a això tornem a recalcar la importància que els ajuntaments tinguin les competències que emparin el nostre treball en la interacció escola-ciutat. Per tenir ciutats inclusives i posar fi a les desigualtats, l’educació és una eina d’un valor transcendental.

Ens pot explicar alguna bona pràctica de com s’educa la ciutadania a Sevilla per fomentar un canvi de paradigma i un estil de vida més sostenible?

Un bon exemple seria el programa “Escuela de Familias”, que s’exposarà en el XV Congrés Internacional de Ciutats Educadores a la ciutat de Cascais (Portugal).

L’experiència es desenvolupa a la nostra ciutat, amb una població de prop de 700.000 habitants i distribuïda territorialment en onze districtes municipals.

Des que va començar el programa l’any 1999 fins avui, s’ha treballat amb 336 centres educatius, i s’ha arribat a gairebé 10.000 participants.

Aquestes escoles de família són de caràcter gratuït, adreçades a totes les zones de Sevilla, amb incidència en les Zones amb Necessitats de Transformació Social, i comprenen totes les etapes educatives.

Quan abordem la no fàcil tasca de l’educació dels nostres fills i filles, en la major part dels casos no hi estem (o no ens hi sentim) preparats, atès que educar no només consisteix a atendre les necessitats bàsiques, sinó que també suposa guiar el desenvolupament de totes les seves capacitats. Les famílies sevillanes ens demanaven un espai de participació en el qual poder abordar i reflexionar sobre temes relacionats amb l’educació dels seus fills i filles, conscients dels reptes de la societat actual, en canvi constant.

Només si formem de manera adequada les noves generacions de sevillanes i sevillans, només si els aportem els mitjans que els permetin gaudir d’una mirada crítica i del coneixement necessari per assolir un creixement personal òptim, serem capaços de garantir-nos un futur millor per a tothom entorn d’aquestes claus.

Quins mecanismes hi ha a Sevilla perquè la ciutadania pugui contribuir a la coconstrucció de la ciutat?

La nostra acció de govern es basa en l’escolta permanent. No podia ser d’una altra manera en una ciutat amb un teixit associatiu tan abundant i divers.

La vertebració mateixa de la presa de decisions a la ciutat és plural i participativa. Els onze districtes disposen dels seus propis mecanismes de participació a través de les Juntes Municipals, en què participa el moviment associatiu escollit democràticament i on es debaten i aproven els temes de més interès i proximitat per al veïnat, inclosa la destinació d’inversions en millores als barris. De la mateixa manera funcionen  nombrosos consells ciutadans sectorials (dona, consum, infància i adolescència…), i en aquestes sessions hi passen obligatòriament les decisions de ciutat que regulen el nostre marc de convivència. Durant aquest mandat s’ha posat en marxa, a més a més, una plataforma per a la votació de propostes i l’elaboració de consultes ciutadanes.

Seguint aquesta línia, com s’està desenvolupant la definició del Pla Estratègic 2030?

Es tracta d’un procés obert i dinamitzat de planificació a través d’una metodologia basada en la participació, en què es desenvolupen processos d’escolta, detecció d’interessos i necessitats, i de generació d’acords i consensos sobre els principals reptes de la ciutat i la manera d’afrontar-los. Ha de ser així, ja que aquest serà el document que ens marqui el camí de la ciutat que volem ser, posant-nos reptes ambiciosos, pensant en els sevillans i les sevillanes d’avui però, sobretot, en les generacions que heretaran la ciutat que siguem capaços de construir junts. Per això tenen tant de pes en l’estratègia no només els sectors productius o l’especialització intel·ligent del territori per competir en la millor posició possible en el panorama mundial, sinó també tots aquells pilars socials, humans i en clau d’igualtat que ens converteixin, a més, en una societat de valors i convivència.

La seva ciutat ha fet recentment una gran inversió en plans de formació i ocupació en barris desfavorits. En què consisteix el Pla Integra?

Per a aquest Govern, la generació d’oportunitats per a l’ocupació és una prioritat indiscutible. Per això, vam decidir afrontar el repte des de diferents fronts possibles. Un n’és el programa propi i innovador que anomenem “Integra” i que, en la primera edició, va aconseguir ultrapassar les expectatives i els objectius mínims que ens havíem marcat d’inserció laboral i d’abast dels projectes.

En aquesta segona edició partim amb metes encara més elevades que esperem assolir en col·laboració amb totes les entitats. Aquests projectes són fonamentals per a moltes persones desocupades de llarga durada, les quals són una prioritat per a aquest Govern, que sí que està disposat a apostar per les polítiques d’ocupació i innovació social.

La població objectiu de tots aquests programes són persones aturades empadronades a Sevilla, en cerca activa de feina i que, per diverses circumstàncies econòmiques, socials i personals, presenten més vulnerabilitat social, com ara els joves menors de 30 anys, els majors de 45 anys, els desocupats de llarga durada, les persones amb discapacitat, les persones víctimes de maltractament físic o psíquic, els immigrants i les persones en procés de rehabilitació o reinserció social. És un programa per a l’ocupació en el qual hem posat moltes expectatives i que és positiu en moltes cares del prisma: és participatiu, plural, col·laboratiu i excel·leix en resultats.

Durant el seu mandat, el posicionament internacional de la ciutat ha estat un dels objectius. Actualment, la ciutat ha experimentat unes xifres turístiques rècord. Com es treballa a Sevilla perquè la convivència entre residents i visitants sigui bona? I com es pot aconseguir un turisme sostenible?

En aquest mandat volem impulsar  la bona imatge que sempre ha donat Sevilla al món. Recuperar el protagonisme geoestratègic com a capital del sud d’Europa, porta d’Amèrica i límit natural d’enllaç amb el nord d’Àfrica. Les nostres fortaleses per al posicionament rauen en la important potència turística que som actualment, amb xifres de creixement espectaculars que la ciutadania ha assumit de manera natural, gestionant i donant respostes als inconvenients lògics que això pot generar. Amb tot, a Sevilla no es produeixen fenòmens tan excloents com la turismofòbia que s’esdevé en altres ciutats. En el posicionament de ciutat, aquests darrers anys destaca l’alt volum de congressos de gran format que la ciutat està essent capaç d’atreure: per les seves excel·lents instal·lacions i comunicacions, però evidentment també per la ciutat acollidora que som. Cal destacar aquells congressos en què, a més, es debaten i decideixen polítiques i inversions futures sobre sectors com la mateixa indústria turística o les connexions aèries, entre d’altres.

No es tracta de fer un turisme sostenible aïlladament, es tracta de construir junts una ciutat sostenible en la qual el turisme sigui una part (important) més. Cal, per tant, mesurar-hi capacitats i compaginar-les amb el dia a dia de la ciutat, tal com fem ara, tot i que no estem ni tan sols a prop dels problemes de saturació i col·lapse que es viuen en altres llocs, de l’experiència dels quals se n’ha d’aprendre molt.