Pedagog de formació; mestre i director d‘escola; expert en psicologia evolutiva a la Facultat de Psicologia i professor a la Facultat d’Educació de la Universitat de Torí (Itàlia), Fiorenzo va ser un gran defensor i activista de l’Escola a temps complet (scuola a tempo pieno) com a generadora d’oportunitats i resposta a les necessitats de l’alumnat més desfavorit. Posteriorment, el 1975 entra a formar part del govern de la ciutat de Torí. Aquesta responsabilitat li permet constatar la necessitat sumar esforços entre l’escola i els diferents actors educatius de la ciutat. Aquesta articulació permet que l’escola es pugui beneficiar d’escenaris reals de la ciutat per exercir la seva funció d’educar per a la vida i, alhora, que el conjunt de la ciutadania gaudeixi d’una educació permanent i d’oportunitats que els permetin conèixer, comprendre i participar en la vida de la ciutat. És precisament en aquest punt en què els postulats de Fiorenzo Alfieri coincidien amb la visió d’educació i territori que es volia impulsar des de l’Ajuntament de Barcelona i que, posteriorment quedarien recollits a la Carta de Ciutats Educadores.

El 1990, Fiorenzo accepta intervenir en el Primer Congrés Internacional de Ciutats Educadores i contribuir a la publicació La Ciutat Educadora, que s’edita amb motiu de l’esmentat Congrés. Posteriorment, ambdues ciutats juntament amb Rennes, impulsen la creació de l’Associació Internacional.

Les col·laboracions del Fiorenzo Alfieri amb l’Associació, sempre van ser molt enriquidores. La seva bonhomia, el seu discurs pausat, senzill i clar, ens van fer créixer. El seu pas per diferents regidories (joventut, esports, participació, educació, cultura …) i les diverses responsabilitats que li van confiar no li van fer perdre mai el seu interès per l’escola i li van permetre endegar nombresos projectes i iniciatives far a la ciutat de Torí, en els quals el component educatiu sempre va estar present, que van servir d’inspiració a moltes altres ciutats del món.

Destaquem la seva darrera intervenció en el marc XIIIè Congrés Internacional, celebrat el 2014, en la qual va defensar la vigència de les propostes de Ciutat Educadora, 20 anys després del naixement de l’AICE. La seva contribució va ser una oportunitat per reflexionar sobre la importància d’aglutinar als diferents agents educatius presents a la ciutat per crear un pacte per a la Ciutat Educadora, un repte encara vigent.

Per tot això, l’Associació Internacional de Ciutats Educadores sempre li estarà agraïda i lamenta profundament la seva pèrdua.