Molt sovint quan pensem en ciutat educadora, se’ns fa difícil definir-la perquè en el món que vivim les realitats són tan canviants que el que ara és, demà ja no ho serà i per tant molt sovint fem l’exercici de pensar el que no és i no volem que sigui, de cap de les maneres, la nostra ciutat.
La Ciutat Educadora mai serà una ciutat perfecta. No existeix la ciutat ideal, sempre trobarem algú o alguna cosa que no encaixa, perquè la ciutat es fa i es desfà en cada moment. Una Ciutat Educadora canvia perquè les persones canvien i es renoven. La ciutat és com un ésser viu que s’equivoca, que corregeix i que massa sovint té por dels grans canvis. Però, no ens desanimem pels aspectes des-educatius. De fet, una Ciutat Educadora és aquella que és conscient de les seves incoherències i dels seus defectes, no els amaga, al contrari, treballa amb intencionalitat educativa per corregir-los.
La marca de ciutat educadora ens fa qüestionar contínuament totes les accions, projectes i serveis de la ciutat i desperta sovint la crítica de la ciutadania. Això és una ciutat educadora? La incomoditat és la base del canvi, és el veritable motiu de ser-ho. No hem de deixar de parlar-ne, de posar-ho sobre la taula. Quant més ho fem millor. Cal denunciar les accions des-educatives, cal estar alerta davant un munt d’aspectes que han de millorar si volem un món millor.
Ara bé, cal que a banda de demanar a la ciutat aquesta coherència extrema, aquesta actitud impecable, aprenguem tots plegats a demanar-nos aquesta actitud nosaltres mateixos, amb la mateixa insistència i exigència. És l’única manera de fer una ciutat millor. Més que demanar que la ciutat sigui educadora hem de col·laborar perquè ho sigui, amb el nostre dia a dia, amb la nostra manera de fer, de dir, d’actuar. Tots som educadors a la ciutat si tenim la intencionalitat de ser-ho i tots podem ser des-educatius fins i tot sense buscar-ho.
Com pot ser que una Ciutat Educadora no sigui tan educadora com voldríem? Perquè l’estem construint entre tots i no és feina fàcil. La ciutat és tan educadora com ho és el seu alcalde, ho són els seus ciutadans, les entitats, l’administració, els partits polítics, les empreses, … i mai podrà ser-ho més que aquests.
El lema que acompanya Olot, ciutat educadora és “Educar, un repte de totes i tots” un lema engrescador i que mica en mica ha aconseguit esdevenir una marca de qualitat, no només a nivell d’escoles i centres educatius sinó també a nivell de ciutat i sobretot d’Ajuntament.
Sóc conscient que com a alcalde em pertoca liderar i impulsar aquest projecte engrescador i profundament pedagògic i ho faig, no només amb convenciment sinó amb la il·lusió de saber que aquest és el camí que cal seguir. Els valors de la ciutat educadora m’esperonen a continuar lluitant per aconseguir una ciutat on la gent sigui feliç i visqui contenta, així de senzill i de complex alhora.