Han passat 30 anys des de la celebració del 1r Congrés Internacional de Ciutats Educadores, on un grup de ciutats vam assumir el doble repte de situar l’educació al centre de les polítiques urbanes i fer-ho implicant a la més àmplia diversitat d’actors, temps i espais de la ciutat en l’educació. El lema d’aquest any: 30 anys transformant persones i ciutats per a un món millor, evoca el camí recorregut i ens convida a seguir concretant el que ens queda per recórrer.
Tot i el context excepcional i les dificultats que afrontem amb motiu de la pandèmia de la COVID-19, volem celebrar l’efemèride com cal. Convidem a totes les ciutats que ens han acompanyat en aquest trajecte a una reflexió sobre el present i el futur de la nostra missió: Quin significat té avui el concepte de ciutat educadora, que fa 30 anys va resultar tan innovador i estimulant? Què hem aconseguit i quins són els reptes que configuren l’agenda per al futur? Quines actuacions concretaran, d’ara endavant, les polítiques per a una nova ciutat educadora?
Creiem que la crisi d’aquest model d’educació tradicional en què es va fundar el concepte de ciutat educadora és avui tan vigent com era l’any 1990 i que es fa necessari aprofundir en la transformació de l’educació a les ciutats sobre la base de tres principis: una educació situada en barris educadors, en el seu ecosistema territorial; orientada políticament cap a l’equitat, la no segregació i la igualtat real d’oportunitats d’aprenentatges al llarg i ample de la vida; i vinculada a una xarxa d’actors que es connecten (equipaments, serveis, entitats, projectes …) per a diagnosticar i afrontar junts tan necessitats i problemes compartits, com solucions col·lectives.
Fent de la necessitat virtut, creiem que els reptes, conflictes i tensions que ha generat la gestió de la COVID-19 contribueixen a repensar els límits i fronteres de les diverses educacions avui en dia a la ciutat, així com les seves possibles interseccions, interaccions i possibilitats de co-creació: escoles que fan classe als parcs o en equipaments culturals; museus i biblioteques que acullen activitats escolars, renoven els seus programes educatius i es comprometen a omplir les «motxilles culturals» de nens i nenes; mestres que es fan presents a les llars a través d’aplicacions informàtiques, o comunitats escolars que s’apropien de l’entorn urbà de la seva escola i reclamen i contribueixen a millorar-lo. S’han creat nous vincles i pràctiques que difuminen i permeabilitzen les fronteres entre l’educació a dins i fora de l’escola, aprofitem per a materialitzar experiències de ciutat educadora des dels barris.
Renovar el nostre compromís amb la Carta de Ciutats Educadores implica avui (re) pensar la ciutat educadora en aquest terreny que avui veiem més adobat per a teixir complicitats. Estenem aquesta invitació a la reflexió i al treball conjunt a la diversitat d’actors que trenquen lògiques compartimentades en favor de ciutats i barris educadors, territoris d’oportunitats educatives i culturals. Contribuir a millorar el món transformant persones i ciutats no ha estat mai fàcil. Requereix seguir amb l’esforç col·lectiu que, després de 30 anys, continua essent apassionant i encara més crucial que mail per a co-crear ciutats educadores on aprendre i cuidar vides que valguin la pena de ser viscudes i compartides.
Maria Truñó
Presidenta- Delegada de l’Associació Internacional de Ciutats Educadores
(Foto: RTVE)
Aquest any el Dia Internacional de Ciutats Educadores coincideix amb el 30 Aniversari de la proclamació de la Carta. Per aquest motiu, el lema escollit per a aquesta edició és «30 anys transformant persones i ciutats per a un món millor».
Aquest és un moment per fer balanç del temps transcorregut, els aprenentatges adquirits i els canvis aconseguits. També és un moment oportú per fer una relectura de la Carta i revisar-la, de forma participativa, perquè segueixi sent un document de referència i inspiració que ens ajudi en el nostre treball quotidià.
Al llarg d’aquests anys, la Carta, com les nostres ciutats, ha registrat canvis, però alhora, ha mantingut intactes valors com la inclusió, el respecte, la convivència, el diàleg, la defensa del que és públic, i l’afany per construir ciutats millors a través de l’educació.
La Carta gaudeix avui de gran consens i prestigi, però són precisament les ciutats, compromeses amb els seus principis, les mereixedores d’aquest reconeixement per ser punta de llança dels canvis i èxits aconseguits en favor d’un futur millor.
Partíem d’un model de ciutat i una visió de l’educació, per a alguns utòpica, però el camí recorregut i les transformacions assolides en les més de 500 ciutats que avui formen part de l’Associació no han estat fruit de la casualitat, sinó de la feina, l’esforç, l’entrega i la il·lusió de moltes persones convençudes el poder transformador de l’educació.
Realment 30 anys donen molt de si, per poder desenvolupar idees i posar en marxa projectes apassionants i esperançadors que marquen un estil propi i una manera de treballar en xarxa, avui assentada i que caracteritza les Ciutats Educadores.
Felicitats per la feina feta, seguim avançant!
Marina Canals Ramoneda
Secretària General de l’AICE
(Foto: Changwon)