L’educació és cosa de tots i totes. No és només cosa dels infants o joves, de les seves famílies o de la comunitat educativa. El dret a l’educació ens interpel·la a totes perquè garantir-lo ens apropa a una societat més justa i equitativa. En definitiva, construir una ciutat educadora és construir una ciutat democràtica.
Un dret a l’educació entès en sentit ampli, especialment en un moment complex com ho és l’actual a causa de la pandèmia, que requereix un compromís ferm per fer front als reptes que se’ns descobreixen per endavant. Una educació que no pot ser entesa com a sinònim d’ensenyament obligatori, sinó que ha de contemplar necessàriament des de la petita infància i el seu valor educatiu – com a etapa essencial per compensar desigualtats i prevenir l’abandonament escolar prematur – fins a l’educació al llarg i ample de vida – com a element clau per encarar amb garanties els reptes i les oportunitats, marcats pel canvi, del moment actual.
Una ciutat educadora que dona valor i entrellaça aprenentatges amb el teixit comunitari i associatiu, les experiències dels barris, la saviesa intergeneracional o l’ús pedagògic d’espais més enllà del centre escolar. Un dret a l’educació entès col·lectivament que, només així, ens permet que esdevingui un element clau per la igualtat de drets i la inclusió social. En una societat enriquida per la diversitat, però alhora afectada per les desigualtats, garantir el dret a una educació inclusiva és una clau d’aprenentatge fonamental per consolidar la convivència i la cohesió social.
Per això, l’educació dels infants, dels i les joves, de tota la ciutadania, és una tasca de vital importància. Una tasca massa important com per fer-la en soledat. No la poden fer només les famílies, tampoc la poden fer només les escoles, ni tampoc ho podem fer soles les ciutats. Hem de treballar plegades
és que l’educació dels infants, dels joves i de tots i cadascun dels ciutadans i ciutadanes de la ciutat és una tasca massa important com perquè la fer-la sols. No poden fer-la sols les famílies, no podem fer-ho soles les escoles, ni les ciutats.
És en aquest paradigma que el Dret a la Ciutat Educadora agafa tota la seva rellevància. Perquè la Ciutat Educadora entén l’educació com un patrimoni col·lectiu, corresponsabilitat de tots els agents socials, inclosa la mateixa ciutat, per tal de corregir desigualtats i garantir una educació de qualitat per a tothom. Perquè en la ciutat educadora, la diversitat en totes les seves dimensions és una font de riquesa i aprenentatge i tothom hi té cabuda, per rebre i també per aportar. El dia 30 de novembre celebrem el Dia Internacional de la Ciutat Educadora. Les ciutats ens comprometem a treballar per educar en igualtat i a fer arribar molt lluny el missatge d’enguany, al qual us convidem a sumar-vos: no deixar ningú enrere.
Pau Gonzàlez Val
Regidor d’Educació Ajuntament de Barcelona
President-delegat de l’AICE
Aquest any ha estat un any excepcional en molts sentits, un any en que hem hagut d’afrontar molts reptes, sobretot fer front a una pandèmia amb tot el que ha comportat tant a nivell de salut física, com de salut emocional, a nivell social, cultural i educatiu. Ha implicat un gran esforç per part de tots els governs locals, buscant la millor manera de donar resposta a les necessitats i dificultats sorgides, posant les cures i la vida de les persones en el centre.
Alhora, en aquest context d’especial dificultat i complicació, les Ciutats Educadores hem posat el nostre esforç i desig a revisar la Carta de Ciutats Educadores coincidint amb els 30 anys del primer Congrés Internacional.. I ho hem fet des de la convicció que les ciutats educadores a través dels nostres principis, responsabilitats i compromisos, sumem i multipliquem millores en el benestar de les persones, potenciant les transformacions necessàries per al bé comú. També en aquests temps d’incertesa que ens està tocant viure, hem dut a terme una reflexió coral al respecte, i ens ha permès seguir avançant amb nous desafiaments i propostes per a les nostres ciutats. Aquest any celebrarem el Dia Internacional de la Ciutat Educadora amb el lema: La Ciutat educadora no deixa ningú enrere, evocant un dels principis fonamentals de la vida i dels drets de totes les persones: garantir l’equitat i la inclusió de tots i totes , el que implica un plantejament ferm que aposti per estratègies d’inclusió i reducció de desigualtats.
Per aquest motiu, cal seguir donant passes fermes i intencionades, amb clara voluntat de posar la vida de les persones, al centre de les polítiques, sense deixar ningú fora. Aquest ha de ser el nostre repte i per això hem de treballar de manera continuada i transversal junts i juntes amb la diversitat d’actors que (Con)viuen a les ciutats: administracions, institucions diverses, entitats, equipaments i persones. Un teixit social i humà, que conformen el capital humà i el cor de les nostres ciutats.
Cal seguir apostant per actuacions orientades a reduir l’impacte de la crisi sobre les diferents formes d’exclusió i les polítiques inclusives de la ciutat han de recuperar amb més força que mai, la missió de fer efectius els drets socials de tots els veïns i veïnes, reforçant les polítiques proactives de reducció de desigualtats i eliminant les barreres que es troba la població que pateix processos d’empobriment, evitant trajectòries de desqualificació social i de codificació d’exclusions. Només d’aquesta manera es podrà superar la fractura produïda per la crisi. Aquí l’enfocament comunitari és clau: una ciutat que no deixa a ningú a enrere, potència xarxes de suport relacional i comunitàries, importants per prevenir processos d’exclusió social.
Només des de polítiques transformadores, universalistes i que evidenciïn el vincle entre els dificultats i els interessos del conjunt de la ciutadania es podran desenvolupar projectes de vida dignes i autònomes.
Cal doncs, seguir teixint propostes i complicitats des de, amb i per a les persones. Donant veu a les persones que queden invisibilitzades i excloses. Preguntant-nos sempre, davant de qualsevol repte, qui queda fora? i sortir al seu encontre, per tal de construir polítiques aterrades a les necessitats reals de totes les persones, donant resposta als principis inspiradors de la Carta de Ciutats Educadores i des de la responsabilitat pública i ètica que ens caracteritza.
Hem de seguir reafirmant-nos en un compromís conjunt per garantir una ciutat de drets i oportunitats per a totes les persones. Per això és necessària la coresponsabilització de tots i totes, per avançar i reduir desigualtats. Cal posar l’accent en qüestions prioritàries com l’accés a l’habitatge, la lluita contra la pobresa infantil o les cures de la gent gran.
No hi ha dubte que hem de seguir avançant substancialment en garantir els drets socials de les persones i en la consolidació dels pilars fonamentals perquè els nostres pobles i ciutats siguin més justes, diverses i interculturals, més habitables, entorns més educadors que obrin un ventall de possibilitats per a tothom, més feministes, més saludables, que ofereixin uns serveis accessibles i un entorn adequat per al desenvolupament individual i col·lectiu, sostenible i des de i amb justícia ambiental.
Seguim endavant amb l’aposta per co-crear pobles i ciutats educadores valentes, compromeses, enèrgiques i ètiques; que situïn les persones en el centre, aconseguint fer-les més nostres, més de tots i de totes, en definitiva unes ciutats més vivibles. Que possibiliten a la ciutadania ser i estar cada dia més apoderades, actives i socialment compromeses.
Voldria acabar amb un desig, i no és un altre, que des de les Ciutats Educadores seguim contribuint a potenciar entorns que siguin ecosistemes vius, inclusius, generadors de benestar; municipis que ens convidin a donar vida digna a les vides de cadascun i cadascuna de nosaltres.
Maria Truñó
Comissionada d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona