CONSTRUÏNT CIUTADANIA
Darrera la reflexió i l’experiència de les Ciutats Educadores trobem una important font d’aprenentatge. No només hem après que les ciutats eduquen a la seva ciutadania sinó, a més a més, que l’educació és una tasca col·lectiva i amb uns objectius col·lectius. Lluny d’una mirada que redueix l’educació a una transmissió estàtica de coneixements, les Ciutats Educadores reconeixen una educació que parteix de la complexitat i la diversitat d’una realitat que no volen només omplir de coneixements sinó, sobretot, d’oportunitats, de relacions i d’expectatives.
Les Ciutats Educadores tracten amb ciutadans i volen construir comunitats. I, per tant, entenen que l’educació consisteix en formar a una població capaç de relacionar-se amb el seu entorn i intervenir en la seva millora. Entenen l’educació com un espai de diàleg entre múltiples perspectives. Un diàleg que es diferencia del monòleg d’aquells que saben i ensenyen, i fa de l’aprenentatge un viatge compartit. Entenen l’educació no com un camí cap a la distinció sinó com una manera de formar part. Entenen l’educació no com l’esforç imprescindible per aconseguir l’èxit sinó com la condició per gaudir d’una vida en felicitat.
Les Ciutats Educadores, en definitiva, ens han ensenyat que l’educació no es defineix a través de la relació jeràrquica entre mestres i alumnes. Ens han ensenyat que l’educació no és només l’instrument sinó l’objectiu. Fent-nos educació -i no només rebent-la- construïm ciutats o, usant una expressió més clàssica, una polis, un espai on se’ns reconeix la condició de ciutadans.