Amb motiu del Dia Mundial de les Ciutats Educadores, que se celebra arreu del món avui 30 de novembre, com a professor universitari, com a investigador sobre la cultura juvenil i les seves interaccions amb la cultura escolar, i com a ciutadà de Lleida, ciutat que coordina la xarxa espanyola de ciutats educadores, vull recordar unes paraules d’un pedagog alemany de fa un segle, que reivindicava el caràcter educatiu de la cultura juvenil, i la necessitat de considerar als joves com còmplices i agents actius de la ciutat educadora, que ell anomenava “l’escola de la vida”: “Sería ridículo creer aun, respecto a esta desesperada situación total de las cosas, que nos hacía falta un poco de reforma escolar. Lo que necesitamos es una nueva cultura de la juventud, en último término, una cultura de la juventud, pues nunca ha existido nada semejante entre nosotros” (Gustav Wyneken, Schule und Jugendkultur, 1914). Així doncs, educació i cultura juvenil han de deixar de viure d’esquenes i han de cercar les maneres de conviure i fecundar-se mútuament. La ciutat educadora ha de reconèixer com un aliat les noves expressions de la cultura juvenil.
Per saber-ne més: Feixa, C. (2015). De la comunidad escolar libre al aprendizaje en red. Metamorfosis, 3, 6-15. http://revista.adolescenciayjuventud.org/numeros/numero-3/item/47-escuela-y-cultura-juvenil.