CIUTAT EDUCADORA, GOVERNANÇA DEMOCRÀTICA
El Dia Internacional de la Ciutat Educadora ens convida a la reflexió, que pot orientar-se cap a objectius ben diversos presents a la seva Carta. La reflexió que segueix busca fer explícita la vinculació profunda, potser poc visible en una primera lectura de la Carta, entre la idea de ciutat educadora i la qualitat del govern democràtic de les ciutats.
Molts governants locals s’esforcen sincerament per assolir el que ara se’n diu ‘governança’ de qualitat en la seva ciutat. Governança és un neologisme de moda, que sol interpretar-se simplement com a sinònim eufemístic de govern, o en tot cas de bon govern. De fet, és alguna cosa més: és un nou paradigma o model d’exercici del poder que substitueix antigues formes jeràrquiques -‘o que mani qui és dalt de tot de l’estructura institucional’-, fins i tot si eren democràticament legitimades; i menys antigues, però ara igualment insatisfactòries, les formes tecnocràtiques -o ‘que mani l’expert/a’-. El nou paradigma de la governança, en el seu millor sentit, pretén ‘que mani qui sàpiga exercir una legitimitat compartida’, que és la que combina la indispensable representació derivada del vot popular amb una interacció amb la major varietat possible d’instàncies socials de la ciutat. Governança seria, doncs, co-govern o corresponsabilitat en el govern. De qui? Dels líders votats, per descomptat i al capdavant, però també dels votants compromesos, corresponsables, participatius.
Doncs, bé: el darrer principi, el vintè, de la Carta de Ciutats Educadores que, més que tancar-la, la culmina o l’arrodoneix, parla dels valors democràtics en uns termes que oreienten i fins i tot predisposen a la governança: “La ciutat educadora ha d’oferir a tots els seus habitants, com a objectiu cada cop més necessari per a la comunitat, formació en valors i pràctiques de ciutadania democràtica: el respecte, la tolerància, la participació, la responsabilitat i l’interès per la cosa pública, pels seus programes, els seus béns i els seus serveis”. Si a aquest principi li adjudiquem aquesta condició de “culminador” de la Carta, és perquè pot considerar-se que resumeix òptimament l’esperit del conjunt. I aquest esperit té un nom: democràcia, és a dir, forma de govern regida, entre altres, pels grans principis de llibertat, d’igualtat i de participació en la cosa pública. Comprovem, però, que aquest sistema –com tota obra humana- pot tenir graus diferents de salut o de fortalesa i que, malauradament, les nostres societats donen senyals de feblesa democràtica importants, que no cal detallar per massa coneguts. On rau un dels secrets de la bona salut democràtica? Precisament en allò que proposa l’article esmentat: en la formació en determinats valors i també en les pràctiques de ciutadania democràtica i, no cal oblidar-ho, en l’interès per la cosa pública; diríem que és un combinat complex de components ètics i de disposicions polítiques participatives. El fet que una ciutat compti amb una ciutadania formada en aquells valors i disposada en aquell sentit ens permetria dir que afavoreix una governança democràtica: i això per què? Doncs perquè ja fa molts segles el gran poeta grec Simònides va escriure “la ciutat educa els homes”, expressió molt clara de la relació entre la ciutat, l’educació dels seus habitants i, al capdavall, la democràcia; i des d’aleshores ens importa l’implícit d’aquesta idea: la ciutat els educa per obtenir-ne un retorn en forma de compromís per fer la millor versió, la democràtica, d’ella mateixa com a unitat plural de convivència. La ciutat, amb tota la seva potència educadora activada, tant des de dins com des del costat com des de lluny de l’escola pròpiament dita, estimula ciutadans de tot gènere, edat i condició, que es reconeixen “educats” individualment i col·lectivament. Individualment, per gaudir d’un desplegament vital fet de llibertat i plenitud personal; i col·lectivament, per ser corresponsables d’un projecte conjunt ric de valors socials, culturals, laborals, ambientals, etc., tots els que la Carta assenyala com a objectius d’una ciutat educadora. I si l’educació és transmissió de valors, la ciutat plena de valors, començant pel bàsic de la democràcia, obtindrà l’òptim clima d’una democràcia educada, és a dir, lliure i responsable, crítica i respectuosa, pluralista i convivencial, que és justament el que els nostres governants democràtics reclamen sovint: “ciutadans, no ens deixeu sols, impliqueu-vos, comprometeu-vos, fem junts la millor governança”; i ho volen perquè només és autèntica governança la feta de múltiples implicacions en el projecte d’autogovern col·lectiu.