Que l’Administració local és la més propera a la ciutadania i és la que millor pot detectar les necessitats de la població i realitzar determinades actuacions és un discurs força sentit i esgrimit. El perill que correm les administracions (totes) és quedar-nos en el discurs i no arribar a la pràctica.
A les nostres ciutats, les nostres places, carrers, botigues, escoles, etc., es produeix la vida quotidiana i la relació entre els ciutadans i ciutadanes i, el més important, és on creixen i es desenvolupen els nostres ciutadans i ciutadanes del futur: els ara nens i nenes.
Les vivències i experiències infantils, no cal dir-ho, determinen habilitats, comportaments, actituds i competències. És per això que és important entendre la proximitat a la ciutadania com una oportunitat educativa important: la de poder dissenyar i crear entorns educatius propers que col·laborin al desenvolupament d’una ciutadania activa, implicada, lliure, preparada, democràtica, etc. ( la llista de valors la podem anar completant).
Ser ciutat educadora és una gran responsabilitat però, sobre tot, és un compromís amb aquest desenvolupament integral de la persona. És corresponsabilitat educativa i inversió de futur, en termes de capital humà i desenvolupament. Parlant de corresponsabilitat un apunt: la ciutat ha de ser corresponsable amb l’escola però també l’escola ha de ser-ho amb la ciutat. La relació ha de ser de simbiosi, compartint la tasca i els objectius.
D’aquesta manera aconseguirem un tot educatiu que doni veritable sentit al terme de Ciutat Educadora. Un terme que cada vegada més ens faci pensar que no cal l’adjectiu, que ja s’ha de donar per suposat que qualsevol ciutat, abans que qualsevol altra cosa i per sobre de qualsevol altre qualificatiu, ha de ser educadora.
Joan Callau Bartolí, alcalde de Sant Adrià de Besòs